Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Seguint la carretera CV-42 des de Benifaió a Algemesí, després de circumdar la rontonda ubicada i eixir pel camí de les Oliveres, el pelegrí es submergeix en l’horta de tarongers, i troba a la seua dreta una curta senda que el condueix a l’ermita dedicada a la Mare de Déu.

Luis B. lluch trobà annexes a ella tres cases de llauradors, si bé actualment es troba exempta, submergida en la comarca de la Ribera Alta, el jardí de la flor del taronger del País Valencià.

L’edifici vetust i abandonat igual que una eina de llaurar, irradia la pau dels llocs on en temps pretèrits els jornalers, després de regar amb la suor del seu front la terra, visitaven per tal d’orar i ser confortats pel Creador. La portada és emmarcada per dues pilastres incrustades. A la porta els caps dels claus dibuixen “AÑO 1891”, mentre l’arquivolta d’arc apuntat es remata per un floró obert, a mode de pètria ofrena floral en honor de la Mare. Sobre aquest s’obri l’ocul decorat per una reixa de forja i l’anagrama de l’Avemaria.

S’alça l’espadanya de rajola amb dues obertures sense campanes.

Les parets laterals compten amb finestres ogivals, protegides per zelosies de ferro, marcs de fusta torturats per les inclemències meteorològiques. En la part posterior ha estat tapiada la porta.

En l’interior la sostrada es troba destapada, i mostra el teixit de canyes amb què se sustenta la coberta de teules a dues aigües. Malauradament el recinte sagrat continua sent destinat al mateix fi descrit per Luis B. lluch Garín “magatzem de collites”.

Lectura: Cantar dels Cantars 4, 12-16