Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
11 d'abril de 2011
0 comentaris
Santa Liduvina, verge
Va passar la seua joventut i tota la seua vida en el llit de la malaltia. Nasqué a Schidam, Holanda, molt propet de l’Haia, el Diumenge de Rams de l’any 1380, quan precisament en l’església pròxima es cantava la Passió del Senyor.
Als quinze anys renuncià al matrimoni, perquè desitjava consagrar la seua vida a Déu. Però, heus ací que un dia de forta gelada, pateix una forta caiguda. A la fractura en el costat dret se li uneix, poc després, una altra ferida que se li infecta. Com a conseqüència tot el seu cos es converteix en una llaga viva que no la deixa descansar ni de nit ni de dia. Així queda apresada, a més, per una constant desolació interior.
Passen quatre anys i un dia algú li diu: “Fins ara has meditat poc en la Passió de Crist…” -“No sé el que és meditació”, contesta… Però, a poc a poc, ella reflexiona i el seu sofriment el va unint als sofriments de Crist en la Creu, en la Passió… I un dia, en dur-li la sagrada Comunió a sa casa: “escolta en el seu interior aquella conversació que Jesús tingué amb els deixebles d’Emaús. I se li quedà enregistrada en la seua ment aquesta pregunta: “No cal que el Messies patira açòo per a entrar en la seua glòria?”.
Des d’aquell dia romandrà ardent en el seu apostolat del sofriment missioner. I repeteix: “Senyor, perdó. Perdó per aqueixos pecats que fan, contra Tu, els homes”.
D’aquesta manera Liduvina, incorporada a la Passió de Crist, esdevé una meravella interior, un exemple de reparació pe a tots els fidels. Així ens la presenta en el seu llibre, com a exemple, Tomàs de Kempis.
PD: Dades preses del full ALELUYA, preses a la vegada del llibre Els sants, notícia diària, del P. Ordóñez, SJ. La festivitat té lloc el 14 d’abril.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!