Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Avui
l’Església celebra la festivitat de Santa Joaquina Vedruna. Nasqué a Barcelona l’any
1783. Els seus pares detacaren per les seues virtuts cristianes. Ella mateixa,
des de molt xiqueta, tenia una gran inclinació cap a les coses espirituals i
deia: “Mira, mare, a mi tote em parla de Déu i tote em duu a Ell”… Als dotze anys
volgué ser carmelita de clausura; però Déu… Als setze fou demanada la seua mà
per Teodor Mas, un xaval que havia volgut ser religiós i no pogué aconseguir-ho
per ser fill únic, amb moltes obligacions familiars. Es casaren en 1799. Els
dos es lliuraren a les obres de caritat i o l’oració. Tingueren molts fills i els
educaren cristianament. Però “canviaren
els temps” i, quan Napoleó intentà fer-se amb la península Ibèrica, Teodor hagué
de deixar-se la família i anar-se’n a defensar el tros de terra.

Joaquima
es va quedar sola amb els seus nou fills i per tal de poder alimertar-los i
educar-los hagué de bregar molt en el domini i l’administració de les hisendes
familiars. Per a súmmum, el seu espòs, en una de les batalles, morí en març de
1816. Joaquima, apenada, es va retirar a una finca que tenia a Vic. Ací, com a
vídua i mare, va ser model de prudència. I el Senyor no la va deixar: tingué la
pena de veure morir tres dels seus fills, l’alegria que quatre abraçaren la vida
religiosa i de dos que van contraure matrimoni cristià.

Va
ser aleshores quan Joaquima es lliurà de ple a l’oració, al sacrifici o a la vida de
caritat. I pensà a ser religiosa. El P. Esteve Olot, carmelità, l’orientà cap a
la fundació de les “Germanes Carmelites de la
Caritat Vedruna”. També el Sr. Bisbe de Vic, En Jesús Corchera, la va
ajudar molt. A la fi la Congregació
començà la seua tasca l’any 1826, quan la fundadora tenia 46 anys… Santa Joaquima
Vedruna morí a Barcelona, el 28 d’agost de 1854 i va ser canonitzada per Joan XXIII
en 1959.