Feia tres anys que havia esclatat la Revolució Francesa, quan naix una xiqueta, el nom de la qual es coneix avui als cinc contintents. Joana Jugan ve al món el 25 d’octubre de 1792 a Cancale, port de pesca situat a la costa Nord de Bretanya (França). Als 16 anys se separa de l’ambient familiar per tal d’aportar-hi ajuda. Més tard Joana Jugan se’n va a Saint Servan, impulsada pel desig de servir Crist en els seus germans que sofreixen i així ho expressa a sa mare.
Déu, en efecte, li mostra el camí el 1839, donant el seu propi llit a una anciana cega i abandonada. Aquest gest inicial, a l’edat de 47 anys, la comprometrà per a sempre. Centenars de persones majors abandonades als carrers de Saint Servan de Renes i del món sencer, seran acollides i estimades. Naix així la Congregació de les Germanetes dels Pobres. Anys d’activitat intensa, buscant cada dia el pa per als pobres. Dirigeix, organitza, funda cases i les manté amb el seu sacrifici i lliurament. El 1850 eren cent germanes que acullen, en 11 cases, més de 600 ancians. I quatre anys després quan el Beat Pius IX el 9 de juny de 1853 va aprovar la Congregació tenia 500 religioses i 36 cases.
Des dels primers anys de les fundacions, una ombra dolorosa plana sobre l’existència de Joana: tergiversant papers, algú s’erigeix en fundador i aconsegueix destituir-la del seu lloc. L’aventura continuarà sense Joana, que accepta amb heroica humilitat ser despullada de tot. Passarà els 27 anys restants de la seua vida entre els murs del noviciat, no reconeguda com a fundadora, i inclús sent menyspreada i apartada deliberadament.
A la seua mort, el 29 d’agost de 1879, a Tour Sant Joseph (cada mare i noviciat) poques germanetes saben que ella era la fundadora. A partir de 1902 la veritat comença a sorgir. El 13 de juliol de 1939, l’Església reconeix oficialment l’heroïcitat de les seues virtuts. El 3 d’octubre de 1982 el papa Joan Pau II la proclama beata i recentment ha estat reconeguda la seua santedat amb la canonització.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!