Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Filla del rei Andreu II d’Hongria i de Gertrudis de Meran, va néixer a 1207 a Bratislava. Als 14 anys es va casar amb Luis IV de Turíngia, amb qui va tenir tres fills.Va viure de manera eminent els ideals evangèlics que promovien els ordes religiosos per aquelles dates.

Va acollir els primers franciscans en la seua arribada a Turíngia l’any 1225 vivint la seua vida segons els ideals evangèlics. La seua vida austera, de caritat i de renúncia, va contrastar amb el fast de la cort.

Es va dedicar amb aplicació a la pregària i a les obres de caritat, experimentant en tot moment la comprensió i ajuda de part del seu marit per dur endavant el seu compromís evangèlic. Mort el seu marit a la sisena Croada, en 1227, víctima de l’epidèmia, abans d’arribar a Terra Santa, va començar a tenir dificultats en la seua convivència amb els familiars del seu espòs, deixant la cort, es va dirigir a Marburg, on sense fer cas als precs de la seua família perquè tornara a Hongria, a la cort dels seus pares, va abraçar voluntàriament la pobresa, i va fundar un hospital en què servia els malalts més desgraciats.

Va morir a Marburg el 17 de novembre de 1231 als 24 anys d’edat. Esposa devota i model de mare, dotada de carismes especials que va emprar a favor dels pobres, malalts i necessitats; com vídua exemplar, es va desprendre de tots els seus béns per donar-los als pobres.

La seva neboda Constança de Sicília, esposa del rei Pere d’Aragó i València, li va posar el nom de la seua tia, Isabel, a la seua filla, que primer a València com a infanta i després com a esposa del rei Dionís de Portugal va edificar a tots amb la seua exemplaritat evangèlica. Canonitzada pel papa Urbà VIII el 25 de març de 1625, se la venera com santa Isabel de Portugal.