A mitjan segle XV acabada l’edificació de la volta, el Capítol decidí ornamentar tota la Capella amb pintures. El 1472 el cardenal Roderic de Borja, aleshores bisbe de València confià els frescos renaixentistes dels àngels músics de l’absis als pintors italians Paolo de San Leocadio i Francesco Pagano, que després de la seua restauració recent, es poden contemplar com un dels principals exponents del Segle d’Or Valencià. Uns anys després, el 1570, es realitzà el conjunt pictòric de les sis taules dobles, pintades per ambdós costats, obra d’Hernando de Llanos i Hernando Yánez de Almedina, amb influència leonardesca, que representen diverses escenes de la vida de la Mare de Déu, que presideixen l’Altar Major i guardaven el retaule renaixentista, obrat en plata cap a 1500, que avui dia desaparegut, en el seu interior custodia actualment l’artística imatge de la Mare de Déu, anomenada de la Cartoixa de Porta Coeli, titular de la Catedral. Les estàtues de fusta dorada i els relleus de marbre, que coronen les cornises i les fornícules del segon cos, representen els sants valencians, i són obra de Tomàs Sánchez Artigues i Daniel Solavo.
El 1688 es va revestir el presbiteri d’estil barroc, obra de l’arquitecte Joan Baptista Pérez Castiel. Era aleshores arquebisbe Lluís Alfons de los Cameros (1668-1676)
El 1744, essent arquebisbe Francesc Fabian i Fuero (1773-1794), es revestí totalment l’interior d’estil neoclàssic, tan propi d’aquella època desfigurant l’estructura gòtica. El 1961 es va començar a tornar-li a la Catedral el seu art gòtic original, davall la direcció de l’arquitecte Joan Segura de Lago.
PD: Text, traducció d’un altre d’Arturo Llin Cháfer.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!