Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

9 de maig de 2012

0 comentaris

SANTA ESGLÉSIA CATEDRAL DE VALÈNCIA (2)

L’Església Catedral, o també Seu, és el temple on el bisbe en la seua càtedra o cadira regeix i governa les altres esglésies de la seua diòcesi. Les obres de construcció del temple catedral les va dirigir el mestre constructor Arnau Vidal. Com solia passar en aquells temps aquestes avançaven lentament. En un principi l’estil arquitectònic s’inspirà en el gòtic cistercenc, al qual se li varen incorporar pel temps nous estils, com és el romànic, ja representat a la porta de l’Almoina, el renaixentista, el barroc i fins i tot el neoclàssic, afegit amb el revestiment amb què a final del segle XVIII es féu amb el gòtic ja existent.

El 1303 el borgonyés Nicolau d’Antona realitzà el traçat general i la disposició de les naus centrals, així com el cimborri, el vell campanar i la porta dels Apòstols.

De 1356 a 1369, essent bisbe de València, Vidal de Blanes i Fenoll, es construí l’Aula Capitular, avui Capella del Sant Calze. S’hi establí el 1238 la càtedra de teologia per a clergues i seglars amb caràcter públic, hi exercicí el 1410 la seua docència Sant Vicent Ferrer. El 1420 es començaren les obres de la costrucció de la torre del “Micalet”, que assoleix l’alçada de 59 metres. Uns anys després, el 1426, s’uneixen i formen un sol cos la Catedral, l’Aula Capitular i la torre del “Micalet” davall la direccció de Francesc Baldomar, a qui substituí a la seua mort Pere Compte.

El 1430, Martí Llobet començà la reforma del cimborri. Uns anys després, es reemprengueren les obres d’unitat i embelliment, tant a l’interior, com a l’exterior del temple. El 10 de setembre de 1459 es començaren les obres de prolongació de la Catedral fins al seu actual límit. D’aquesta manera es prolongaren les dimensions de la Catedral amb 94 metres de longitud des de la porta principal fins la testera de la capella central de la rotonda; i de 53 metres, 65 centímetres de porta a porta del creuer, que fa que fóra l’edifici de més extensió en aquella època a València.

PD: El text és traducció d’un d’Arturo Llin Chàfer.