Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
19 de febrer de 2013
0 comentaris
SANTA CATERINA, VERGE I MÀRTIR, VALÈNCIA (I)
El rei Jaume I el Conqueridor va facultar l’arquebisbe de Tarragona, Pere d’Albalat, que transformara les mesquites i els seus corresponents cementiris a
parròquies perquè pogueren prestar els serveis necessaris als fidels cristians. Una d’elles va ser Santa Caterina, verge i màrtir, advocació que es va prendre
per ser l’onomàstica d’una de les infantes dela Casa Reial d’Aragó.
Aquest temple forma part de la València medieval. Actualment l’edifici, que es va
construir sobre el solar d’una antiga mesquita, es troba envoltat d’edificis, excepte la façana que dóna a la plaça Lope de Vega i el seu artístic campanar, que s’albira al llarg de tot el carrer de la Pau. Al principi la demarcació d’aquesta parròquia arribava fins Campanar. En crear-se en 1529 la parròquia de Sant Miquel i Sant Dionís se li van desmembrar moltes cases, quedant restringit el seu districte fins l’arranjament parroquial de 1902.
El primer edifici va començar a construir-se en 1245, però les obres es van anar realitzant a través del segle XIV, concloent-entre 1367 i 1371. L’estil de l’església és gòtic mediterrani, amb una sola nau amb sis tramades, amb els seus contraforts laterals, on es concentren les capelles laterals. L’església està
coberta amb voltes de creueria. Una girola envolta l’altar major, assemblant-se amb això amb l’Església Catedral.
Disposa de sis capelles laterals a la part de l’Epístola, dues capelles a la part de l’Evangeli, i set capelles en la girola, entre les quals destaca la de la Comunió que és de major proporció.
Al segle XVI es va recobrir el gòtic amb l’estil renaixentista. Un incendi que es va produir el 29 de març de 1648, dia de Dijous Sant, va destruir l’altar i altres parts de la mateixa església, traslladant el Santíssim Sagrament a la veïna parròquia de Sant Martí.
A mitjan segle XVIII es va construir la portada del carrer Tapineria, sobre la qual es va col · locar una rosassa. El cementiri propi que tenia, situat a l’actual carrer de Sant Ferran, va desaparèixer al començament del segle XIX.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!