Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
30 de març de 2013
0 comentaris
SANTA CATERINA I SANT AGUSTÍ, VALÈNCIA
Suprimit el convent de Sant Agustí el 1835, al principi se’l va dedicar a presidi correccional, però a instàncies del veïnat l’església es va rehabilitar a culte l’1 novembre 1836. El 1902 aquesta església es va convertir a l’església parroquial de Santa Caterina, verge i màrtir i Sant Agustí, bisbe. L’edifici, és una joia de l’arquitectura gòtic valenciana i un bell exemplar de l’art ogival de l’antic regne de València. El 1692 es va revestir l’interior de guix i caràcters barrocs i afegint elements neoclàssics. A partir dels anys quaranta del passat segle XX es va repristinar, i se li va retornar seu original estil gòtic.
De tot el monumental conjunt arquitectònic destaca avui dia el retaule de pedra tallada en l’Altar Major, en aquest centre hi ha la imatge de la Mare de Déu de Gràcia, flanquejada per les sengles escultures de Santa Caterina, màrtir i Sant Agustí, bisbe.
S’ha professat una gran devoció a Mare de Déu de Gràcia. És una imatge de la Mare de Déu, pintada en taula de finals del segle XIII o principis del XIV. Per aquelles dates dos religiosos van ser enviats pel superior a la ciutat per encarregar a un pintor una representació de la Mare de Déu. Anant pel carrer els va sortir a l’encontre un jove vestit de pelegrí, que els va preguntar on es dirigien. En contestar-li que anaven a tractar amb un artista que els pintés un quadre de la Mare de Déu el desconegut va treure de sota de la seua capa una bella pintura a taula de la Mare de Déu, mentre els deia “Us la dono de gràcia”, és a dir, gratis. Des de llavors aquell quadre de la Mare de Déu es va denominar Mare de Déu de Gràcia. És una xicoteta pintura policromada que representa la Mare de Déu amb el Nen Jesús en braços.
Aviat es va edificar una capella per venerar el quadre de la Mare de Déu, que el 1370 es va posar sota el patronat real, privilegi que el 22 de novembre de 1479 van confirmar els Reis Catòlics.
Avui dia el solar de l’edifici conventual s’ha transformat en un edifici públic i uns jardins, i el temple parroquial és un dels edificis més emblemàtics de la ciutat de València
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!