Unides a la seva façana les dues últimes estacions del via crucis i sobre elles 3 panells: sobre la porta indicant el nom del lloc, a banda i banda un d’ells recorda l’any de la seva benedicció ( 1716 ) i l’altre, des de 1998 , implora a la patrona : ” Santa nostra que empareu / Prop de Vós germans difunts / Si a la terra fórem junts / Al cel a Tots junteu / Si la palma que porteu / Va florint eternitat : / Nostra sou, feliç ventura / Bàrbara a la tempestat ” . La campana fosa en 1947 vola els dies de festa a l’interior de l’espadanya .
L’interior fa uns 15×6 metres , constatà el 1965 D. Luis B. Lluch Garín la presència de tres oleografías de Sant Vicent Ferrer, Crist i Sant Josep , a les quals se sumaven els quadres de la Mare de Déu dels Desemparats i Mare de Déu Dolorosa amb el seu Fill en braços .
A l’altar dues columnes estriades coronades per capiles corintis custodien la imatge de Santa Bàrbara , de gran bellesa , amb cabellera flotant i diadema reial , i porta a les mans la custòdia i la palma del martiri . Una escala interior condueix a un balcó obert al presbiteri .
Oració : Pare , apartat del mundanal soroll , despullat dels meus pensaments , els meus desitjos i anhels , ore a tu , com les santes reines Bàrbara i Ester . Em postro davant tu , com el teu Fill en la pujada a la Muntanya del Calvari , i clamo pels meus germans , aquells que pateixen . No menyspreïs als que vas rescatar amb la sang del vostre Fill , compadiu-vos de la teva heretat , canvia el duel en festa , no facis emmudir la boca de tantes persones que pateixen als hospitals , oficines d’ocupació , bancs , … esperant .
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!