Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Segueix el caminant pujant el barranc del Carraixet i jugant amb la serpenteant i ample sèquia de Montcada, mentre, deixant-les darrere d’ell escruta entre els carrers sòbries i monacals ermites. En el seu camí l’acompanya el poeta i el seu ase: “la luna que sube, redonda, sobre la ermita de Montemayor, se ha ido derramando suavemente por el prado, dónde aún yerran vagas claridades del día; y el suelo florido parece ahora de ensueño, no sé a qué encaje primitivo y bello” (Juan Ramón Jiménez)

Terres d’ermites i fonts on detindre l’ànima, saciar la set i elevar la mirada cap a les blanques parets d’edificis, portes on els camins es troben. Així en un extrem de la plaça de Gafaüt s’alça aquest xicotet santuari del segle XVII, exempt i acompanyat per la creu metàl.lica i el pou de Santa Bàrbara.

La façana sòbria compta amb la seua porta adovellada, panell ceràmic amb la representació de la titular i una llegenda “Els Festers. Any 1977”, finestra quadrada i espadanya amb terradet i campana. Aquesta pesa 53 kg i fou fosa el 1940. S’hi afegí amb posterioritat un modern i original rellotge de sol.

L’interior té volta de canó amb llunetes, grans florons i ornamentació barroca, mentre les parets han estat decorades amb pilastres adosades i acanalades coronades per capitells corintis que sostenen la cornisa. Destaca l’altar dedicat a Sant Antoni i en el presbiteri la fornícula on es venera la patrona del barri, a qui els homes de 40 anys celebren la festa.

Lectura: Joan 4, 1-42