Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Descendeix el caminant a l’última estació de la línia 1 de Metro València. Després del camí de ferro
queda el camí d’asfalt, terra i aigua, traçada per la ruta d’Utxera. Va ser en el lloc on es trobaven les
antigues eres, situades al nord-oest, al “extrem del poble “(J.Sanchis Sivera), on en 1772, l’agricultor
Antonio Bella, devot de la santa, va sufragar l’actual santuari, fill de l’ermita situada més a prop de
la vila i assolada pel terratrèmol de Montesa (1758).
Aquest “se sosté per la pietat dels veïns, les almoines del qual recull un ermità encarregat de conservar
i mantenir “(Diccionari Madoz, 1850, T.VI), destinant-les a l’hospital dels malalts del còlera (1865) i escola de nens (1886). Segles després el pelegrí troba la calidesa de la plaça amb el seu arbrat, palmeres i font en forma de torre, amb un petit retaule ceràmic al·lusiu a sant Antoni Abat.
Allà contempla l’ermita de cornisa barroca i espadanya formada per dos baixos i gruixuts pilars, amb campana i penell. La porta d’arc escarser compta amb dos baldes de ferro. Sobre ella resplendeix el panell devocional dedicat a santa Bàrbara, en oració als peus de la torre. La planta de l’edifici és rectangular, de pilastres adossades amb capitell dòric, volta de canó amb arcs faixons, artesonats en l’intradós (Luis Lluch Garin) i closca del presbiteri neogòtic. A l’interior es veneren les imatges de santa Bàrbara, sant Josep, la Mare de Déu de Fàtima, el Nen Jesús de Praga i el crucificat, als quals se suma un quadre còpia de la Immaculada de Joan de Juanes.

Lectura: 1 Reis 8, 12-13