En
temps de l’Emperador Deci (segle III) es desencadenà a Alexandria una terrible
persecució contra els cristians. Conta Sant Dionisi, que aleshores era bisbe de
la ciutat, que “el governador es va deixar enganyar per un astut divi que el va
persuadir que no hi havia mode més fidel i generós d’honorar els seus déus que
essent cruel contra els cristians fins sacrificar-los. Entre les cristianes de
qui no podien aconseguir que sacrificaren als déus estava l’anciana Apol.lònia,
piadosa, casta, austera, caritativa i neta de cor. L’acusaren amb falses calúmnies
i ella es defensà amb gran fortalesa i veritat, però un dels acusadors afagà un
ferro molt gran i li va donar un fort colp a la boca i li trencà totes les
dents. Després encengueren una foguera per tal de cremar-la viva; però ella es
va soltar de sobte de les mans d’aquells impius i espontàniament botà a la
foguera. Apol.lònia no temia les flames, l’acompanyava la força de Déu… S’acabà
la foguera i Apol.lònia isqué il.lesa i molt rejovenida. La feriren amb altres turments;
però la gràcia i la protecció del Nostre Senyor era el seu escut… El cas és
que l’exemple d’aquesta santa dona va servir per tal que molts cristians
visquerem millor la seua fe. Tanmateix ala pagans els entossudí en els seus
odis a Crist i poc després l’empresonaren de nou i aconseguiren degollar-la.
PD: La informació és una versió a la nostra llengua del fullet ALELUYA
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!