Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

29 de juny de 2014
0 comentaris

Santa Alícia de Puçol

Baixant cap a la Mediterrània, situats al terme de Puçol es troba aquest edifici del qual escrigué el cronista oficial de la localitat, Francesc Roca Alcayde: “En la proximitat d’aquest poble i a poca distància del que fou convent de la Vall de Jesús, dels pares franciscans, aixecaren aquests una pintoresca ermita a relativa alcària, en el costat oriental del Mont Picaio…, en aqueixa ermita habità el puçolenc Pere Muñoz, quan el 1569 vingué de l’ermita de sant Julià (al costat de la Cova Santa). Hem de consignar que aquesta ermita està santificada per l’esmentat beat Nicolau Factor, qui, sent guardià del convent propietari, pujava a pregar i meditar en tan reduït temple a la vista de l’esplendorosa grandesa i magnificiència de la naturalesa que Déu posà als peus del Mont Picaio”

Després d’una llarga nit d’abandó, el 1959 els propietaris de la urbanització, en Jesús Gómez i na Alícia Cerezo, tinguerem la feliç idea de reparar i ampliar l’ermita.

La façana barroca compta amb els retaules de Sant Vicent Ferrer, la Mare de Déu i una inscripció on es resumeix la seua història, espadanya, campana i creu. L’interior rectangular està format per l’altar presidit per la Mare de Déu al peu de la Creu, el beat Nicolau Factor i sant Francesc d’Assís, i les capelles dedicades a Santa Alícia, la Mare de Déu dels Desemparats, el Sant Calze, els sants Abdó i Senén i el Naixement.

Lectura: I Reis 19, 11-13a

E Deus lhe disse: Sai para fora, e põe-te neste monte perante o Senhor. E eis que passava o Senhor, como também um grande e forte vento que fendia os montes e quebrava as penhas diante do Senhor; porém o Senhor não estava no vento; e depois do vento um terremoto; também o Senhor não estava no terremoto;
E depois do terremoto um fogo; porém também o Senhor não estava no fogo; e depois do fogo uma voz mansa e delicada.
E sucedeu que, ouvindo-a Elias, envolveu o seu rosto na sua capa, e saiu para fora, e pôs-se à entrada da caverna;

Oració: Pare. Seguint al beat Nicolau Factor, et cerque i escolte la teua crida: ix i roman de peu”. Tu vols estar amb mi, passar a través dels badalls del meu cor. On ets? En el “murmuri d’una brisa suau”, la que duu les gotes de la Mediterrània i acarona el meu rostre, el murmuri de les fulles, el silenci en el meu interior. I també en tantes persones que són dolçor, consell, amistat. 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.