Després d’una llarga nit d’abandó, el 1959 els propietaris de la urbanització, en Jesús Gómez i na Alícia Cerezo, tinguerem la feliç idea de reparar i ampliar l’ermita.
La façana barroca compta amb els retaules de Sant Vicent Ferrer, la Mare de Déu i una inscripció on es resumeix la seua història, espadanya, campana i creu. L’interior rectangular està format per l’altar presidit per la Mare de Déu al peu de la Creu, el beat Nicolau Factor i sant Francesc d’Assís, i les capelles dedicades a Santa Alícia, la Mare de Déu dels Desemparats, el Sant Calze, els sants Abdó i Senén i el Naixement.
Lectura: I Reis 19, 11-13a
E Deus lhe disse: Sai para fora, e põe-te neste monte perante o Senhor. E eis que passava o Senhor, como também um grande e forte vento que fendia os montes e quebrava as penhas diante do Senhor; porém o Senhor não estava no vento; e depois do vento um terremoto; também o Senhor não estava no terremoto;
E depois do terremoto um fogo; porém também o Senhor não estava no fogo; e depois do fogo uma voz mansa e delicada.
E sucedeu que, ouvindo-a Elias, envolveu o seu rosto na sua capa, e saiu para fora, e pôs-se à entrada da caverna;
Oració: Pare. Seguint al beat Nicolau Factor, et cerque i escolte la teua crida: ix i roman de peu”. Tu vols estar amb mi, passar a través dels badalls del meu cor. On ets? En el “murmuri d’una brisa suau”, la que duu les gotes de la Mediterrània i acarona el meu rostre, el murmuri de les fulles, el silenci en el meu interior. I també en tantes persones que són dolçor, consell, amistat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!