Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

7 de juliol de 2019
0 comentaris

Sant Vicent, màrtir i diaca (22 de gener)

La gesta de Sant Vicent amb el seu martiri, allà al 304, marca una data decisiva en el naixement i desenvolupament del cristianisme en terres valencianes. Amb anterioritat no hi ha dades que puguen indicar el contrari.

L’Església de València, amb la seua trajectòria multisecular, té els seus orígens en els primers temps del cristianisme. Les seues arrels s’enfonsen en el testimoni d’aquells cristians que, amb la seva santedat de vida i amb el vessament martirial de la seua sang, van posar els fonaments del que havia de ser l’Església de València.

La tradició remet a la figura del diaca Vicent, que allà en les albors del segle IV, a la ciutat de València, en temps de l’imperi romà, amb el suprem testimoni del martiri, va sembrar la llavor que va constituir el frondós arbre de l’Església de València.

El cristianisme després del martiri de sant Vicent, va quedar arrelat a les terres valencianes. No només va haver de superar l’era de les persecucions romanes, sinó també els embats de les invasions dels bàrbars, que van devastar la societat hispana tant en el terreny civil com el religiós i eclesiàstic, quan tot just havia pres cos després de la pau de l’ emperador Constantí .

La llavor que va sembrar amb seu martiri sant Vicent va ser germinant i la comunitat cristiana de València va anar creixent i es va constituir amb entitat pròpia .La Església es va centrar en consolidar la unitat i la solidesa de la fe i en perfeccionar la vida interior de la comunitat cristiana. Això es va traduir en una florida de la vida cristiana i de les institucions de l’Església espanyola. Tot i que no es posseeixen tot just dades de l’Església de València, aquesta de mica en mica es va anar configurant. Sant Just d’Urgell expressarà la vitalitat de l’Església Valentina, amb aquestes paraules: “L’Església és bella, no només pels màrtirs, confessors, savis, verges, sinó també per aquells que viuen castament i fan almoines”

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.