Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

5 d'abril de 2011
0 comentaris

SANT VICENT FERRER, OP

     Avui l’Església celebra la festivitat del nostre sant més destacat i miraculós que hem tingut fins al dia d’avui, Sant Vicent Ferrer. Ací teniu una destacada informació sobre qui va fer Vicent Ferrer. I us deixe l’article que Josep Franco li dedica avui a Levante-EMV. Felicitats a les Vicentes i els Vicents.

SANT VICENT FERRER 


Josep Franco (Levante-EMV)

Ja sé que pareix un error o una broma irreverent, però la veritat és que l’església catòlica commemora la festivitat de sant Vicent Ferrer el cinc d’abril. El problema, antigament, era que aquesta data quasi sempre cau en plena Quaresma i per això estava lleig fer festes; de manera que, des de 1594, els valencians tenim permís del Papa per a celebrar-la el segon dilluns de Pasqua, que enguany és el dos de maig. 
El predicador dominic que va convéncer el papa Luna que abdicara i va acabar, així, amb el cisma d’occident, o que ens va representar en la reunió crucial de Casp, on es va decidir el futur de la Corona d’Aragó, és, sens dubte, un dels valencians més universals de tots els temps, encara que, per a ser justos, hem de reconéixer que l’univers del segle xv el recorries de dalt en baix en quatre dies i l’univers d’ara no l’acabes de conéixer mai, perquè està en expansió, segons els físics.
Quan els historiadors asseguren que els sermons de sant Vicent Ferrer eren multitudinaris, volen dir que intentaven escoltar-lo un miler de persones: poc dalt o baix, l’audiència d’alguns programes de Canal Nou. En els nostres dies, un xicot de Vilamarxant, de nom Vicente, va reunir davant les pantalles dels televisors més de tres milions de persones, el dia que va guanyar no sé quina edició d’Operación Triunfo. I, amb això, no pretenc llevar-li mèrits a sant Vicent, que va fer 873 miracles, sinó deixar clar que l’univers d’aquell temps era molt més menut que el d’ara i que, per tant, els físics tenen raó. 
Per això, perquè el món medieval era un mocador, quan sant Vicent Ferrer predicava, fóra on fóra, tots l’entenien. Parlava un valencià més clar que l’aigua, obria i tancava les vocals canònicament i amb molta gràcia, pronunciava amb rigor les consonants sordes i les sonores i, amb aquella veu tan poderosa com harmònica que Déu li havia donat i una miqueta de mímica, o d’expressió gestual, es posava els auditoris a la butxaca. Per a mi, que no entenc res de taumatúrgia -o capacitat de fer miracles-, el miracle més gran de sant Vicent no és que tots els auditoris entengueren els seus sermons, sinó que tots els sentiren. Perquè parlar davant de mil persones, a pèl, i fer-se sentir, no deu ser gens fàcil.
De fet, la religiositat popular recorda uns quants casos de persones impedides, de dones amb obligacions familiars o de malalts amb un peu en l’altre món, que escoltaven les paraules de sant Vicent Ferrer com si el tingueren als peus del llit, encara que estiguera predicant a moltes llegües de distància… Són els misteris de la fe, supose. Però no vull imaginar què donarien alguns personatges públics contemporanis per a poder fer arribar els seus sermons a totes les nostres cases, encara que no volguérem escoltar-los.

UNA PROMESA I UNES DADES
02.12.2006 | 12.27
A General
XIVA
26.12.2009 | 1.21

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.