Els Papers de Santa Maria de Nassiu

El poble de Russafa va gaudir d’independència municipal fins 1877 , en què per acord de la Diputació , amb data del 19 de desembre d’aquest any , es va annexionar al municipi de València. El seu actual temple parroquial es va edificar al solar en el qual va ser edificat per ordre de Jaume I el Conqueridor al segle

XIII . La seva construcció s’atribueix a Tomàs Leonardo Esteve , la decoració barroca interior , avui desapareguda , era de Joan Baptista Pérez Castiel i el seu fill Joan Pérez Castella .
 

Coneguda com la Catedral de Russafa , és de planta de creu llatina , amb una sola nau i sis capelles laterals , entre els contraforts. Amb volta de mig canó amb florons daurats en els seus centres i en les llunetes molt decorades les finestres com les dels testers del creuer . Té cimbori i cúpula sobre el creuer , i en les petxines d’aquesta i en general per tota l’església hi ha profusió de talles . Està coberta amb teula de ceràmica vidriada blava i blanca.
 

La portada és barroca , en la seva part superior i en una fornícula es troben les imatges de Sant Valer i San Vicente Màrtir . Més amunt a la façana hi ha una finestra amb decoració barroca . L’interior és d’estil xurrigueresc . El retaule de
l’ altar major és d’ordre compost , obra personal de Josep Churriguera , d’estil xurrigueresc , el mateix que predomina en els de les capelles . Presideixen les imatges dels titulars de la parròquia . Les dimensions de l’església són : 36 metres , 50 centímetres de longitud , 18 metres , 70 centímetres d’amplitud en el creuer , i a la nau 10 metres , 20 centímetres . L’elevació fins a la cornisa és de 10 metres .

El campanar és de planta octogonal , format per tres cossos , rematat per un templet barroc. La seva construcció s’atribueix Josep Mínguez , es va acabar en 1740 . És un de les més esvelts de València . Després de la guerra civil va ser reconstruït pels arquitectes Salvador i Manuel Pascual Gimeno i Josep Lluís Testor Gómez .

 

La seua actual capella de la Comunió , que es troba a l’ dreta de l’entrada de
l’església , es va acabar de construir el 1681 , traslladant-se el Santíssim Sagrament l’1 de febrer . Entre 1942 i 1949 va ser restaurada amb gran dignitat. D’aquesta parròquia s’han desmembrat un gran nombre de parròquies de la ciutat .