Els Papers de Santa Maria de Nassiu

“Sant Telm, salveu-nos”. Aquesta era
l’exclamació i pregària que brollava de les goles i cors dels homes del mar
quan les ones s’embravien.

Sant Telm nasqué a Frómista, prop de
Palència. El seu nom de bateig era Pedro González, però… El cas és que Tello
Téllez, bisbe de la diòcesi, era el seu oncle i el va dirigir durant la seua
vida d’estudiant. Prompte va cridar l’atenció per les seues qualitats i se’l
veia progressar a passos de gegant. Abraçà la vida eclesiàstica i fou arxiprest,
canonge, degà… Però, com sol dir-se, Déu tenia uns altres designis per a ell:
un dia, quan representava son oncle en unes festes patronals, anava molt ben
vestit, muntat en un animós cavall i volgué fer una de les seues gràcies
davant dels devots. Però el cavall s’esglaià i féu un bot. El genet caigué en
un fangar, i s’embrutà els seus vestits de seda, que vanitosament vestia. Els
pelegrins se’n rigueren i se’n burlaren… Com ha estat possible açò?, es preguntava.
I allí mateix, davant de l’ermita, decidí canviar de vida.

Acudí al Convent de Sant Pau de Palència, de l’Orde de Sant Doménec. Hi va
ser admés. Féu el noviciat i emeté els vots religiosos. Li posaren de nom Fra
Pere i l’obediència el destinà a predicar per pobles i ciutats del que era aleshores
Castella i Portugal. Observaren l’austeritat de vida que duia i començaren a
notar la seua valiosa intercesió davant el Nostre Senyor.

Moltes vegades a la seua predicació
deia: “el món és un mar de calamitats i cal treballar per eixir airosos d’aquest
mar embravit amb l’exemple d’una bona vida, evitant el pecat i practicant la
virtut”. Bon patronatge per als homes del mar, els quals l’invocaven, i encara
avui l’invoquen amb el crit: “Sant Telm, salveu-nos”. Moltes vegades els reis i
els bisbes l’invitaren a acompanyar-los en les seues incursions o missions, però
Déu se l’endugué, ple de mèrits, el dia 15 d’abril de 1246.

PD: He seguit les notes recopilades per MGF al Fullet ALELUYA.