Els Papers de Santa Maria de Nassiu

És l’última de les dotze parròquies creades per disposició del Rei Jaume I el Conqueridor . Es va erigir sota la doble advocació de Sant Miquel Arcàngel i Sant

Dionís, bisbe i màrtir . Es va fundar al raval anomenat Vila Nova , que estava situat fora de muralles de la ciutat . Aviat aquest barri es va dedicar perquè visquessin els moros i es va suprimir la parròquia de Sant Miquel , repartint el seu territori entre els rectors de Sant Nicolau i els Sants Joans.
 

Va arribar un moment que va tornar a restablir-se la parròquia . Corria l’ any 1521 , en què València es trobava en la guerra de les Germanies . Uns nois van prendre un llenç de Sant Miquel que es trobava penjat de la paret de la casa de Pere Miró , al carrer dels Calderers , i el van portar en massa a la mesquita , que es trobava al barri de la Moreria o del Tossal , mentre cridaven : “Visca Sant Miquel i la fe cristiana ” , i sense poder oposar-se els moros , van col · locar el retaule a la mateixa mesquita . Purificada es va dedicar al culte cristià , celebrant-se la primera missa el 9 d’octubre d’aquest any 1521 , festa de Sant Dionís .

 

El 1 octubre 1550 l’Arquebisbe Sant Tomàs de Villanueva va fer la Visita Pastoral i en el seu informe detallà que aquesta església-parròquia tenia 360 cases de cristians vells, quatre de cristians nous i hi havia mil tres-centes noranta persones de confessió i comunió . Uns anys després , el 23 de gener de 1566 , l’Arquebisbe Martí Pérez d’Ayala va erigir canònicament la parròquia segons les normes del concili de Trento .

 

En 1584 , es van començar les obres d’aquest temple parroquial . No era molt notable l’edifici . Tenia una nau amb sis arcs , amb una porta d’accés a la façana principal i una porta lateral . El primer cos de l’altar major , era d’ordre corinti , i el restant d’ordre compost . Tenia vuit pintures de l’escola de Joan de Joanes i en la sagristia hi havia dues taules de Francesc Zariñena , representant Sant Andreu i Sant Vicent Ferrer. Tenia la capella de la Comunió a la dreta del presbiteri . La torre – campanar era de poca elevació i de construcció pobra .

 

El 1902 l’església de Sant Miquel va ser enderrocada i la seva titularitat parroquial va ser traslladada a l’antiga església de Sant Sebastià , que havia pertangut als religiosos mínims .