Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Miquel Armegor va néixer a Vic (Barcelona) el 29 de setembre de 1591, en el si d’una família honrada i piadosa. Ja des dels primers anys Miquel va donar mostres de la seva inclinació als exercicis de pietat
i a la pràctica de la caritat. Als dotze anys va ser admès en el convent dels trinitaris de Barcelona en qualitat de postulant. Va ser enviat pels seus superiors al convent de Saragossa a fer el noviciat, arribant a professar-hi en 1607. Al cap d’un mes Miquel aconsegueix el permís per passar a la
Reforma de l’ordre trinitària. Va fer els estudis eclesiàstics a Baeza i Salamanca. Ja sacerdot en el ministeri pastoral va destacar com a confessor i direcctor espiritual.
La major part del temps el passava en oració davant el Santíssim Sagrament en el cor. L’amor a Déu que conreava en la seva vida d’oració es manifestava en el continu exercici de la caritat envers els necessitats i malalts.
En 1622 va ser elegit superior de la casa de Valladolid que va ocupar fins a la seva mort esdevinguda en 1625. Cal assenyalar la seva afabilitat i dolçor en el tracte i el seu carisma d’oferir consol als malalts i tristos. El seu zel apostòlic es manifestava en la predicació i en la seva actuació com conseller d’autoritats, nobles i gent de tota mena. Havent emmalaltit de gravetat va rebre el viàtic el 5 d’abril, el dia 9 se li va administrar la unció de malalts, i va morir amb el crucifix a les mans a la matinada del 10 d’abril de 1625. Les seves restes mortals es veneren a la parròquia de Sant Nicolau de Valladolid, antic convent de els Trinitaris descalços. Va ser beatificat pel papa Pius VI el 2 maig 1779 i canonitzat per l’avui Beat Pius IX el 8 juny 1862.

El missatge de Sant Miquel dels Sants, i tal com es mostra en la seva vida i en els seus escrits, és d’una gran actualitat . Va donar testimoni d’una profunda pietat eucarística, que va ocupar el centre de la seva vida i que era l’expressió del fet que s’havia transformat en Crist i que vivia en contínua comunió amb Ell.