Els Papers de Santa Maria de Nassiu

El segle XV és, sense cap mena de dubte en la història de València, el seu segle d’Or, en aquesta època experimentà una explosió demogràfica, arribà a ser una de les primeres ciutats del món d’aleshores. Com a fruit del seu privilegiat clima l’agricultura havia adquirit un considerable desenvolupament, mentre que la indústria i el comerç anaven tenint un increment. L’esplendor econòmic i social afavorí el desenvolupament de la cultura. Sorgiren eximis literats, poetes o filòsofs.

Coincidí amb aquest esplendor econòmic i literari amb l’expansió política. El rei Alfons V el Magnànim dugué, entre els trofeus de guerra, de Marsella el cos de sant Lluís d’Anjou, bisbe de Tolosa, que va donar a la Catedral el 12 d’abril de 1430. Qui era aquest sant, que a partir d’ara seria venerar a la Catedral i a qui el poble valencià va confessar una gran devoció?

Nasqué el 1274 sent son pare Carles d’Anjou, rei de Nàpols, que en guerra amb el rei Pere d’Aragó, en caure presoner fou alliberat, i deixà a canvi com a hostatges els seus dos fills Lluís i Robert.

En acabar el conflicte del rei d’Aragó amb la casa d’Anjou de Sicília, Lluís fou alliberat, després de set anys de captiveri, tenia aleshores 21 anys d’edat.

Desitjant ser franciscà va renunciar a la corona de Nàpols i al matrimoni amb la princesa Violant d’Aragó, però elegit papa Bonifaci VIII, bisbe de Tolosa, hagué d’acceptar, després de vestir l’hàbit i professar la regla. Va dur una vida d’austeritat i pietat. Morí el 20 d’agost de 1297, quan segons alguns, anava a Roma a presentar la renúncia del bisbat que se li havia confiat.

El seu exemple va produir una gran renovació cristiana en la societat d’aquells temps. Va ser canonitzat pel papa Joan XXII el 1317. El bisbe Alfons d’Aragó, després papa Calixte III, fomentà a València la devoció a aquest sant entre el poble fidel i li dedicà una capella en la Catedral. La diòcesis de València celebra la seua festa el 19 d’agost.

PD: TEXT TRADUÏT DEL FULL ALELUYA