Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

12 d'agost de 2012
1 comentari

“Sant Llorenç”, text del P. Josep Miquel Bausset (Informacion.es)

JOSEP MIQUEL BAUSSET 

Els primers segles del cristianisme, i fins a l’edicte de Milà promulgat per Constantí el 313, van ser molts els màrtirs que donaren testimoni de la fe en Jesucrist amb la pròpia vida. Un d’ells va ser el diaca Llorenç, mort a Roma el 10 d’agost del 258.
L’edicte de l’emperador Valerià, el 257, establia que els cristians, per salvar la vida, havien d’oferir sacrificis als déus. I si es negaven a això, Valerià condemnava a pena de mort els dirigents de les comunitats cristianes i a treballs forçats als altres cristians.
A meitat del segle III, l’Església de Roma estava presidida pel bisbe Sixte II, que tenia com a ajudants o administradors set diaques, el primer dels quals era Llorenç, originari d’Osca, i provinent d’una família cristiana de les comunitats que hi havia a la Hispània.
En ser detingut Sixte a Roma, fou executat el 6 d’agost de 258, amb quatre diaques. Va ser el prefecte Corneli qui cridà a Llorenç, pel fet que sabia que tenia al seu càrrec els tresors de l’Església, que el prefecte desitjava. El diaca Llorenç va demanar temps (tres o quatre dies) per recollir aquests tresors i poder-los presentar a Corneli. Passats aquells dies, Llorenç es presentà davant del prefecte amb vells, xiquets, viudes, orfes, invàlids, malalts, cecs, coixos i pobres, i li va dir a Corneli: “Aquests són els tresors de l’Església”. Si per al prefecte (i per al nostre món!) els tresors eren la plata i l’or, per a Llorenç, un tresor era allò que valia als ulls de Déu. I als ulls de Déu, ara i sempre, eren primer els hòmens i les dones, sobretot els més desvalguts, que no l’or, la plata i les pedres precioses. 
Ofès i burlat, el prefecte va voler torturar el diaca fins a la mort. Així, Llorenç va ser posat en unes graelles, perquè a foc lent morira. Tant Sant Agustí, com el poeta Prudenci i Sant Ambròs, van cantar el triomf d’aquest sant diaca, que va donar la vida per Crist.
El nostre món (com el prefecte Corneli) també està afamat de tresors, de diners, plata i or. Però com en el temps de Sant Llorenç, també avui, l’Església continua defenent a través de Càritas sobre tot, aquells que són realment un autèntic tresor als ulls de Déu: jóvens sense futur, dones sense present, immigrants sense país, malalts i ancians que amb una pensió de vergonya no poden arribar a final de mes, famílies desnonades, marginats i aturats i tots els qui viuen en la pobresa. L’autèntic tresor de l’Església són aquells que realment estan pagant la crisi econòmica, provocada per una classe empresarial i bancària sense escrúpols ni consciència, que ha arruïnat tanta gent. El tresor de l’Església, hui i sempre, són els hòmens i les dones que no juguen a la borsa ni tenen diners amagats en paradisos fiscals, ni reben indemnitzacions de 200.000 euros com el senyor Carlos Dívar, que ha reclamat aquests diners per haver cessat com a president del CGPJ. El tresor de l’Església són aquells que són tractats amb menyspreu per la immoralitat del FMI. Per això, com en temps de Sant Llorenç, l’Església a través de Càritas, té per missió rescatar persones, mentre que aquells que han arruïnat el país, paradoxalment, rescaten bancs!
Aquest sant diaca, exemple de sol·licitud pels pobres i patró de Busot, Benillup, Benimantell i Parcent, ens és model de generositat i ens encoratja a estar atents a aquells que passen necessitat. Que Sant Llorenç, que és homenatjat també a Altea, al Castell de l’Olla, ens ajude viure atents a tots aquells que la crisi econòmica ha marginat i ha empobrit.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Seria bó que l’Església a la qual pertany Càritas (l’Església catòlica, apostòlica i romana) refuses la financiació que reb de l’Estat (mínim més de 13 milions d’euros a “fons perdut”). Seria quelcom així com predicar amb l’exemple… i també una pràxis més cristiana (“al César el què és del César, i a Déu el què és de Déu”).

    Atentament, i bona setmana

Respon a JRRiudoms Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.