Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
SANT JOSEP, L’ESPÒS, EL PARE, EL VELL
En primer lloc, hem de dir que de l’espòs de Maria, la mare de Jesús, sabem molt poca cosa. Sols sabem què li diu un àngel en somnis: que no deixe Maria i que agafe el xiquet i la mare i fuja. Poques coses.
La popularitat de sant Josep és deguda a santa Teresa d’Àvila a partir del segle XVI. Així és fet patró dels països americans de la corona de les Espanyes, mentre que ací seguirà essent-ho sant Jaume.
Algunes dades interessants són les que segueixen:
- L’Església Copta celebrava la festa de sant Josep el 20 de juliol des del segle IV.
- La primera església dedicada al sant va ser una a Bolonya el segle XII.
- A Catalunya la devoció ja la tenim documentada en un breviari mossàrab i el dia en què se celebrava ja és el 19 de març. A més a més, sols cal recordar l’abundant iconografia en taules romàniques als bisbats de Vic i d’Urgell.
- No hi ha ermites dedicades a sant Josep a Catalunya. El santuari de Sant Josep de la Muntanya és de finals del XIX, a Barcelona.
- Ha estat considerat patró de l’Església Universal, i des de Pius XII, l’any 1950, se celebra l’1 de maig la festivitat de sant Josep Obrer.
I què sabem més? Pels Evangelis, sabem que era un home just i fuster, del llinatge de David. Sant Lluc diu que va ser fill d’Elí i sant Mateu que ho fou de Jacob. I poca cosa més.
Però les fonts apòcrifes han sigut més extenses: així sabem que es casà amb Maria als noranta anys, que va ser viudo de Milcà, que tingué quatre fills i dues filles, que desls quatre fills, Jacob -el més xicotet- fou sant Jaume el Menor, que visqué cent onze anys i fou acompanyat al paradís per dos arcàngels, cosa que féu enfurir el dimoni.
PD: Per redactar aquest apunt m’he guiat pel llibre de Roger Costa Solé, El Gran LLibre dels Sants, Ara llibres
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo no sé que et passa, però estàs d’una misticor!
Àngel esta fense vell.