Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

19 de març de 2013
0 comentaris

SANT JOSEP, article del P. Josep Miquel Bausset, a Levante-EMV

Amb l’article del P. Bausset, monjo de Montserrat, us vull felicitar a totes i tots els que avui celebreu la vostra festa.

“Als Evangelis no trobem ni una sola paraula en boca de Sant Josep, l´home bo i prudent. La vida de Josep es caracteritzà pel seu silenci i per la seua fidelitat. Com ha dit el P. Abat Josep Mª Soler, davant l´Encarnació del Fill de Déu, Sant Josep «tenia consciència de trobar-se davant un misteri inefable, que s´escapava a la seua comprensió».
Però va ser per Sant Josep, que es compliren les Escriptures en referència al Messies. Per això Sant Mateu ens parla de la genealogia del Messies (Mt 1:11-16) descendent del rei David gràcies a Sant Josep. Així ho anuncià el profeta Jeremies: «Vénen dies que faré germinar un rebrot legítim del llinatge de David» (Jer 23:5) I és així com ho canten també uns Goigs, «en alabansa del Gloriós Patriarca Sant Joseph, Espòs de la Verge Maria»: «De antichs Reys grans Monarcas/ del Cel foreu alegit,/ de la casa de David/ sou la flor dels patriarcas;/ tal marcé y tal favor/ de Justicia seus davía.»
Per Josep, Jesús nasqué allà on indicaven els profetes que havia de nàixer el Messies: «I tu Betlem, terra de Judà, no eres la més menuda entre les famílies de Judà, perquè de tu eixirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble» (Mt 1:5).
A Sant Josep el trobem només als Evangelis de Sant Mateu i de Sant Lluc, en relació a la infantesa de Jesús (Mt 1-2 i Lc 1-2) i sempre en silenci, com contemplant el misteri del Déu fet home.
Més prolixa és Sor Isabel de Villena, quan, amb un llenguatge naïf, descriu en els capítols 91 i 92 de la seua Vita Christi, els passatges de la vida quotidiana de la Sagrada Família: com la Mare de Déu «crida lo seu Spos Joseph que hoys lo seu Fill, qui ja havia començat a parlar», o com «la Senyora e Joseph treballaven de ses mans per guanyar la vida». O quan al capítol 104, «lo Senyor conforta lo gloriós Joseph, stant propinch a la mort», o el 105, que descriu «com la Senyora resta sola en sa caseta apres la mort del seu Spos Joseph».
Després dels Evangelis de la infància a Sant Mateu i a Sant Lluc, ja no trobem cap més referència a Sant Josep, sinó és en un to despectiu, quan els fariseus intenten desqualificar Jesús, en referència a la seua ascendència: «D´on li vénen aquesta saviesa i el poder de fer miracles? ¿No és el fill del fuster?» (Mt 13:54) 
Els valencians, bons devots de Sant Josep, li hem dedicat una bona quantitat d´ermites: Xàtiva, Quatretonda, Alpuente, Albaida, Ayora, Ontinyent, Alginet, o Torrebaja.
Com canten uns Goigs a Sant Josep: «En lo Cel molt gloriós/ estáu dels Angels honrat/ ab la Esposa al costat,/ y Jesús mirant als dos;/ tots confessan ab llahor/ que sou Sant de gran valía/ Joseph Espós de Maria/ y amparo del Redemptor».
Que l´home bo i fidel que fou Sant Josep, siga per a tots els valencians model de rectitud i d´honestedat. I ell que, com ha dit el P. Abat Josep Mª, «li fou confiada la persona de Jesús i els inicis del pla de salvació de la humanitat, que començava amb l´encarnació del Fill de Déu», siga la protecció dels Joseps, Pepes, Pepiques i Josefines.”

Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.