Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

24 d'abril de 2012
0 comentaris

Sant Jordi i Banyeres, del P. Josep Miquel Bausset (OSB), publicat avui al diari INFORMACION.ES

     Dóna la casualitat que, quan l’amic Josep Miquel Bausset fou ordenat sacerdot l’any passat el 23 de juny a l’Abadia de Montserrat, l’amic que m’acompanyà per tal d’estar present en aquesta data tan important fou Adrià Garcia, natural de Banyeres de Mariola, i avui Josep Miquel escriu sobre Sant Jordi i Banyeres. Ací us deixe el text. Molt agraït en nom d’Adrià i el meu propi al nostre amic monjo de Montserrat.

 JOSEP MIQUEL BAUSSET 

Són molts els pobles valencians que tenen per patró a Sant Jordi, un màrtir cristià del segle IV, que la tradició ha vestit de cavaller que lluita contra el mal i la injustícia. A Sant Jordi, a més, l’associem cada any a la festa del llibre, el 23 d’abril.


El nom Jordi vol dir “el qui treballa la terra” i el seu culte va nàixer primer a l’Orient i després passà a l’Occident. Degut a la gran veneració del sant, fou anomenat “megalomàrtir”, o màrtir excels, màrtir gran.
La vila de Banyeres de Mariola, a l’Alcoià, que el té per patró, li va dedicar fa uns anys la missa, en valencià que ha estat editada en un CD. Va ser la Confraria de Sant Jordi, qui em va demanar que adaptara els textos propis de la missa, per a la composició d’aquesta obra musical, que es va estrenar el 23 d’abril de 2010.
El culte de Banyeres a Sant Jordi ve de lluny. El botànic Antoni Josep Cavanilles, que va presenciar la festa de Sant Jordi a Banyeres el 23 d’abril de 1792, va fer una crònica d’aquest esdeveniment.
Fa quatre anys, la Confraria de Sant Jordi de Banyeres de Mariola posà en marxa un gran projecte: compondre una missa de Sant Jordi, “com un mitjà per a engrandir la devoció que Banyeres sent i té cap al seu insigne patró”. Aquesta proposta, assumida per tota la vila, “havia de convertir-se en un projecte de tots els banyeruts”, i per això, tant el compositor de l’obra, com la coral i l’orquestra que havien d’interpretar la missa, havien de ser de Banyeres, com així va ser.
Francisco José Molina Rubio, professor superior d’harmonia, contrapunt, composició i instrumentació del Conservatori de Música d’Alacant, i fill de Banyeres, il·lusionat, acceptà l’encàrrec de compondre la missa.
Aquesta iniciativa va tindre també el suport del director de la banda, Rafael Garcia Vidal, que a Trento, el 2007, havia obtingut el títol Superior de Direcció de Banda.
Per la seua part, la Coral Mariola i la Societat Musical de Banyeres també es van entusiasmar amb el projecte de la missa de Sant Jordi. Concretament, la Societat Musical s’ha caracteritzat pel seu compromís cultural amb la vila. Pel que fa a la Coral, va nàixer a principis dels anys 1970 per iniciativa de Luis Alemany, vicari de la població, perquè amb els seus cants, la Coral acompanyara les celebracions litúrgiques de la parròquia.
La missa, enregistrada posteriorment en un CD, conté els cants propis de Sant Jordi (cant d’entrada, salm responsorial i cant de comunió) i l’ordinari, amb les parts fixes (Senyor tingueu pietat, Glòria, Credo, Sant i Anyell de Déu). Com era de suposar en un poble com Banyeres, els textos de la missa són en valencià i la música conté clares al·lusions a la música festera, amb reminiscències de la polifonia religiosa. 
Banyeres que celebra al seu patró cada 23 d’abril, fa festa també al setembre, en commemoració de l’arribada, el 1780 de la relíquia del sant, que Joan Baptista Domènech portà a aquesta vila.
Enguany l’Eucaristia del dia de Sant Jordi ha estat a càrrec de mossèn Manuel Soler Espí, canonge de la catedral de València, i que va estar destinat com a rector a Banyeres. 
Amb el cant d’entrada, els banyeruts canten un any més al seu patró: “Alegrem-nos tots en el Senyor/, en celebrar la festa de Sant Jordi,/ també els àngels s’alegren de la seua solemnitat/ i donen lloança al fill de Déu”. Que Sant Jordi (antic patró del Regne de València) siga per al nostre poble guia i company en el camí de la fe. 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.