Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

21 de juliol de 2014
0 comentaris

Sant Jordi del Puig

El Camí del Cid es fon amb el Camí de Jaume I, i es troba en aquest paratge una fita on la llegenda i la història caminen de la mà, unint la batalla del Puig amb l’aparició de Sant Jordi. El fet memorable esdevingué el 20 d’agost de 1237 quan en Bernat Guillem d’Entença, oncle de Jaume I, pesentà en aquest indret batalla contra l’exèrcit moro de Zayyan, i s’uniren a les tropes cristianes sant Jordi, qui muntat en un cavall blanc i amb una creu roja al pit, sembrà el terror en les hostes del rei de València.

Una creu fou aixecada en l’indret, i peregrinaren els jurats de la ciutat de València, que durant el segle XVI decidiren, substituir-la per altra de pedra i amb l’ajuda del cenobi mercedari del Puig, i van construir l’ermita. Aquesta fou restaurada el 1926 per l’arquitecte modernista Manuel Cortina Pérez.

El recinte, propietat de l’ajuntament de la capital del Túria, acaronat pels camps de tarongers i un bell jardí té forma de torre, amb murs de maçoneria reforçatss els cantons, llindes i brancals amb sillares, rematat per una cúpula octogonal alçada sobre quatre petxines i coronada per una cimera sobre la qual s’alça una senzilla creu de ferro forjat. En les parets exteriors sengles pedres informen: “Lo gloriós Sant Jordi al exercit del rey En Jaume en aquest lloc se aparegué. La ciutat feuli bastir esta ermita en l’any MDLXXVI” i “L’Excm. Ajuntamemt de València restaura aquest santuari beneint-lo de bell nou el dia IX del mes d’octubre any MCMXXII”. A l’interior es conserva un quadre mosaic amb la representació del sant.

Ermita de Sant Jordi del PuigLECTURA: Isaïes, 26, 1-4

ORACIÓ: Pare, contemple l’ermita i en la pau i el silenci del fullatge, escolte la teua veu. “Ciutat forta, fortificacions, murades, portes, confieu sempre en el Senyor”. Ets la meua fortaleza, el que manté la pau en el meu interior, la roca sobre la qual costruesc els meus somnis. Repetesc pausadament, al compàs de la brisa marina, “confieu sempre en el Senyor”.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.