Els Papers de Santa Maria de Nassiu

L´Orde Hospitalari és present a la nostra terra des de fa molt de temps. Concretament, enguany fa 100 anys de la inauguració de l´antic hospital a la Malva-rosa.Al segle XXI, els Germans de Sant Joan de Déu continuen l´obra apostòlica de Joan Ciudad, un portuguès que va ser pastor, soldat, venedor de llibres i viatger pels camins d´Europa, fins que a Granada, va descobrir la missió que Déu li confiava: atendre els malalts.
Joan Ciudad va nàixer el 1495. Amb 8 anys fugí de casa amb un capellà, que l´abandonà a Oropesa, a prop de Toledo, on va ser acollit per un honrat llaurador. Amb ganes d´aventures, als 28 anys s´enrolà en la milícia, als 35 anys s´uní als qui feien la guerra contra el turc Solimà el Magnífic i després s´allistà en una expedició a Tunísia, en contra dels pirates. Finalment va ser venedor de llibres de cavalleries i de vides de sants, en una llibreria a Granada. Ací va tindre lloc la seua conversió: el 20 de gener de 1539. En sentir la predicació de Sant Joan d´Àvila a l´ermita dels Màrtirs, Joan Ciudad eixí com trastornat, cridant: «Misericòrdia, Déu meu, misericòrdia!». Com que donà tot el que tenia i trobant-se al carrer sense res, uns veïns el portaren a la sala dels dements de l´hospital, on descobrí la crueltat amb que tractaven als malalts. Per això Joan Ciudad decidí crear un hospital, basat en l´estimació i en normes higièniques i sanitàries.

El 1539 va ser acollit per la família Venegas, on Joan començà a portar malalts i pobres i més tard llogà una vivenda, on, ple de sol·licitud, feia d´infermer, cuiner i altres faenes. Com diuen uns Goigs a Sant Joan de Déu: «Cureu mals infecciosos/ els invàlids acolliu/ doneu pa als miseriosos/ qui no té roba el vestiu/ Aquest do que el Senyor vos feu/ generós heu escampat».

Sebastià Ramírez, president de la Reial Cancelleria de Granada, admirat per la gran obra de caritat de Joan, el «batejà» com a Joan de Déu, ja que «és més de Déu que dels hòmens». Amb el temps, altres hòmens van voler viure l´esperit de caritat de Joan de Déu: «L´infermer, amable, actiu/ el mateix que el practicant/ l´Obra vostra i amb fe, viu/ van amb ordre executant./ El malalt és l´amor seu/ i amb dolcesa es veu tractat».

Entre les flames. El 3 de juliol de 1549 es produí un incendi a l´hospital i Joan, ple de sol·licitud, sense pensar-ho dues vegades, entrà enmig de les flames per salvar els malalts. Finalment, el 8 de març de 1550 va ser trobat mort. Una gran multitud assistí al funeral del «sant de Granada», un home que des de l´amor, imprimí humanitat en el món de la sanitat. Per això el papa Pius XIè, el va declarar patró dels infermers.
A València, el 2012 celebràrem els 125 anys de l´arribada de l´Orde Hospitalari dels Germans de Sant Joan de Déu, que sol·lícits pels desvalguts, des dels Serveis Socials, en l´alberg que porten els Germans, continuen mostrant-nos el carisma de Joan Ciudad: «En la nostra vida breu/ consolem el dissortat!/ Fem com Sant Joan de Déu./ Practiquem la caritat».