Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

7 de maig de 2013
0 comentaris

Sant i comunista, del P. Bausset (Levante-EMV)

Fa uns dies publicà Levante-EMV aquest text del P. Bausset OSB. Arran dels darrers atacs al Monestir de Montserrat (i més concretament a l’estimadíssim P. Abat Josep M. Soler) per l’ABC, atacs dels quals em vaig fer ressò en aquest bloc, considere que és molt adient el text que us deixe a continuació del monjo de Montserrat i valencià, P. Josep Miquel Bausset. I també pels atacs a la cultura i la llengua catalanes que plouen ja de quasi totes bandes. Llegiu-lo i ja em direu si ho és o no.

 Sant i comunista

 

 

Ho contava el bisbe Hèlder Câmara: “Quan done menjar als pobres em diuen sant, però quan pregunte perquè hi ha pobres i perquè no tenen menjar, em diuen comunista”.

Comente aquesta anècdota del bisbe Hèlder Câmara (que va ser acusat de comunista i de fer política) perquè alguns han dit que els monjos hem de resar i callar i no fer política!

Els qui pensen així, no han entès la vida  monàstica!! Només cal recordar el paper de Santa Caterina de Sena i la seua participació en la realitat política de l’Europa del XIV.

El monjo no només no fuig de res, sinó que és solidari amb la situació i els problemes de la nostra societat. Els monjos ni ens desentenem ni  som indiferents a la realitat que ens envolta: a les tristeses i a les angoixes, a les alegries i a les esperances del nostre món! Això és fer política? Ho contesta el cardenal Bergoglio (hui papa) en el llibre “Sobre el cielo y la tierra”: “Tots som animals polítics, en el sentit majúscul de la paraula política. Tots estem cridats a una acció política de construcció del nostre poble. La predicació dels valors humans, religiosos té una connotació política. Ens agrade o no, la té. I per als qui ens acusen als monjos de fer política, el cardenal Bergoglio diu encara: “L’Església catòlica va tindre molt que vore en el procés d’independència nacional. L’Església va estar-hi a l’hora de plasmar la pàtria amb un poble majoritàriament catòlic. La pàtria no va nàixer al marge de la religió, sinó que va créixer a la seua llum”. I al final d’un altre llibre, “Converses amb el cardenal Bergoglio”, hi  ha aquesta pregària per la pàtria que van fer els bisbe argentins: “Volem ser una nació. Una nació la identitat de la qual siga la passió per la veritat i el compromís pel bé comú”. Això és fer política?

No va fer política Jesús quan va expulsar els negociants del temple (Mt 20:12 ) o quan va proclamar feliços “els qui tenen fam i ser de ser justos i els qui treballen per la pau”? (Mt 5:6,9) No va fer política Jesús quan assegurà la dificultat dels rics per entrar al Regne del cel? (Mt 19: 23-24) No va fer política Jesús quan amenaçà els escribes i fariseus hipòcrites? (Mt 22:13-32)

I no va fer política Joan XXIII amb la Pacem in terris, on defensava la pau i el dret de les minories nacionals? No va fer política el bisbe de Solsona Vicent Enrique i Tarancon, el 1950, quan denunciava l’estraperlo i la passivitat del Règim franquista, davant la fam i la pobresa? No fan política els bisbes amb les seues pastorals? O els capellans amb les homilies quan denuncien una situació injusta o quan callen davant la injustícia?

Quan el P. Abat Cassià recomanà als monjos del monestir de Samos, a Galícia, que feren la litúrgia en gallec, un monjo li contestà: “Padre, nosotros no hacemos política”. I l’Abat Cassià li respongué: “¿Y haciendolo siempre en castellano, no hacen política?”.

Els monjos som solidaris amb la situació i els problemes del nostre món. Perquè no ser-ho, també seria fer política! 

Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.