Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
19 de juliol de 2013
0 comentaris
SANT ESTEVE PROTOMÀRTIR (1) VALÈNCIA
Segons l’opinió dels historiadors, és la parròquia més antiga de València. Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador, en 1084, en conquerir la ciutat de València, va manar que es beneís la mesquita que va convertir en església amb la invocació de la Mare de Déu de les Virtuts. Després de la seva mort, allà va estar enterrat fins que es va traslladar a Burgos. Després es va convertir de nou en mesquita. El rei Jaume I al conquistar València va disposar de nou que es consagrés dedicant-se a Sant Esteve Protomàrtir. Va ser consagrada pel bisbe Pere d’Albalat, arquebisbe de Tarragona el 12 d’octubre de 1238.
El temple original era gòtic. En 1276 estava ja construït, d’una sola nau amb
coberta de fusta i arcs de diafragma. En 1472 es va ampliar amb l’altar major, gradualment es va anar reformant. En 1504 Joan Corbera va tornar a restaurar novament el presbiteri. Entre 1514 i 1515 es va construir una nova planta de l’església, dirigida per Fernando de León. Ja al segle XVI mantenia el model de planta tradicional de les parròquies valencianes. Davant el deteriorament que va patir, el temple va ser notablement restaurat al segle XVII. En 1608 es va tornar a reconstruir el presbiteri de la nova planta, amb forma poligonal. Es va restaurar el primer tram de la nau amb les seves capelles laterals corresponents. Entre 1613 i 1618 es va construir la resta del temple segons el projecte de l’arquitecte Francisco Roca. Al presbiteri anterior Joan de Joanes (1523-1579) va pintar diverses pintursa sobre la Passió del Senyor i el martiri de Sant Esteve.
L’actual temple té planta d’una sola nau, amb sis trams, capelles entre contraforts, arcs torals de mig punt, presbiteri poligonal i coberta amb volta
de creueria, té tres capelles als seus peus, i capella de la Comunió adossada el 1696 i torre-campanar, en el qual van col · locar el 26 de març, dijous, de 1761, dues campanes noves.
Entre 1679 i 1682 Juan Bautista Pérez Castiel va renovar l’interior del temple segons el gust del barroc de l’època, un barroc exacerbat, proper al rococó.
PD: L’apunt és una traducció del full ALELUYA, de l’arquebisbat de València. Per a quan una edició en la nostra llengua d’aquest full? La imatge és de http://www.valencia-cityguide.com/tourist-attractions/churches/iglesia-de-san-esteban.html
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!