Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Hem de remuntar-nos fins 1721 , quan després d’ obrar un miracle atribuït al sant , Jaume Villalba va animar la construcció d’aquesta ermita , concloent quatre anys després . L’edifici de 13 metres de costat és d’una sola nau amb capelles laterals , volta de canó al seu interior i coberta a dues aigües ,  sustentada per contraforts . Compta més amb sagristia i casa de l’ermità . A la façana s’aixequen les estacions XII i XIV custodiant la porta sobre la qual es venera el davallament del Senyor i el titular en sengles retaules ceràmics i el nom del titular . Tota ella és rematada per l’espadanya amb la seva creu i petita campana dedicada a la Puríssima , fosa en 1979.

A l’interior segons Luis B. Lluch Garín s’albergava el 1964 oleografies i gravats de la Immaculada , Sagrada Família, Sagrat Cor , Sant Josep , el Nen Jesús i la Mare de Déu del Carme , presidint tot l’espai la imatge de Sant Domènec de Guzmán amb l’hàbit negre i blanc i el gos als seus peus . Es refereix l’autor al personatge local de qui li va parlar el rector , ” l’oncle Mingo ” , l’ermità , “qui feia de rellotger i llauner , baixava al poble , recollia el seu treball , l’hi pujava a l’ermita i al dia següent el lliurava ” . Però l’oncle Mingo era sobretot l’ànima de la festa de sant Domènec.  Aquest dia pujaven els veïns al lloc , ell feia les paelles i els servia aigua del pou , “bona i fresca ” .