Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Va néixer aquest sant a Armènia, a la ciutat de Sebaste, l’actual Silvas, a la segona meitat de segle III.
Segons una tradició va exercir la medicina. Tal professió el va preparar per a exercir la medicina de les ànimes, exigida pel seu fervorós proselitisme cristià. Ponderen les Actes del seu martiri les
virtuts d’aquest exemplar cristià: la seva humilitat, la seva mansuetud, paciència, devoció, castedat, innocència, en una paraula la seva santedat. Aquestes virtuts van contribuir al fet que vacant el
bisbat de Sebaste, fóra proposat per veu unànime del clergat i de la vila per ocupar la seu.

Eren temps difícils, ja que la religió cristiana estava proscrita. Sant Blai va ser el pastor prudent, gelós i
intrèpid triat per la Providència per presidir en aquelles circumstàncies la comunitat diocesana. refermant la persecució, va fugir a les muntanyes, i es va refugiar en una gruta de la muntanya d’Ageu i allà el van trobar els soldats del prefecte Agrícola, que el van calar i el van portar davant el pretor. El trasllat del sant a Sebaste va constituir un apoteosi popular. Tots, fins i tot els pagans, acudien a massa per presenciar el seu pas, implorant la seva benedicció, el remei dels mals i la curació de les malalties. una mare presenta el seu fill moribund, a causa d’una espina travessada en la gola i retorna a l’infant totalment sa.

Presentat sant Blai davant el prefecte, se li proposa que renunciï al cristianisme, oferiment que rebutja. després de ser esquinçades les seves carns amb els garfis de les cardadures, consumeix el seu sacrifici amb l’ofrena de la seva vida l’any 316, celebrant-se en aquest any el XVII centenari del seu gloriós
martiri.

El culte de sant Blai es va estendre ràpidament per tota l’Església. Se l’invoca especialment com a advocat en les malalties de la gola. És el sant humà, bondadós, accessible, i per que ens ajudi a confessar la pròpia fe.