Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

24 d'abril de 2013
0 comentaris

SANT BARTOMEU (1)

L’arquebisbe de Tarragona, Pere d’ Albalat, per ordre del rei Jaume I en 1238, va erigir al solar d’una de les mesquites existents a la ciutat de València, una parròquia dedicada a l’Apòstol Sant Bartomeu i l’Arcàngel Sant Miquel. Es va encarregar la seua cura als canonges seglars del Sant Sepulcre de Jerusalem, que el 1242 van aconseguir del bisbe de València, Ferrer de Pallarés, que se’ls reconeguera la possessió d’aquesta església. En 1245 signava el rector d’aquesta parròquia en el dotzè lloc entre els rectors de la ciutat. El papa Calixt III va disposar, en 1438, que aquesta rectoria l’atenguera el clergat secular. I el seu nebot, Roderic de Borja, sent bisbe de València, en 1458, va nomenar Lucas Fernández, com a primer capellà secular.
 
El temple va ser reconstruït entre els anys 1667 i 1683. Va beneir i col · locar la primera pedra en 1666 Josep Barberá, bisbe titular de Maronca i auxiliar de la diòcesi de València, i es van acabar les obres el 24 d’agost de 1683. Era d’estil barroc, amb planta quadrada, dividida verticalment en tres cossos, diferenciats mitjançant cornises i lleixes motllurades.
 
Per causes de les obres anteriors la torre-campanar va començar a inclinar-se. L’arquitecte Juan Bautista Pérez Castiel, a final del segle XVIIII, va aconseguir redreçar-la.
 
El temple parròquia de Sant Bartomeu tenia tres portes d’accés. La que dóna al carrer Concòrdia, que es va traslladar a l’Escola d’Arts i Oficis de Burjassot, la segona que es troba a l’església del barri de Sant Marcel · lí, i la tercera que s’ignora on es para.
 
Sobre la porta principal, que dóna al carrer Concòrdia, es trobava una fornícula amb una imatge de la Mare de Déu de grans proporcions, la devoció es va divulgar amb el nom de la “Mare de Déu Grossa “. Va haver de construir-se a mitjan del segle XIV. Un rètol als seus peus deia: “Santa Maria de la Concòrdia, venerada des de molt antic pels valencians, va ser col · locada on avui es troba l’1 de gener de 1681 “. A l’interior del temple es venerava un quadre de grans dimensions que representava la Mare de Déu amb aquesta mateixa advocació.
 
El 4 de maig de 1903 el papa Sant Pius X elevava l’església parroquial de Sant Bartomeu a la categoria de Col · legiata, en reconeixement al seu gran historial.

PD: Aquest apunt és traducció del text del full ALELUYA, de l’Arquebisbat de València. Per a quan una versió en la nostra llengua? 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.