Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Avui l’Església celebra la festivitat del fundador de l’orde, un sant català, anomenat Antoni Maria Claret i Clarà. Moria a l’Abadia de Fontfreda el dia 24 d’octubre del 1870, avui fa 142 anys. 

Si el duc al bloc avui, és per la sua festa, i pel bon record que guarde de l’estada entre els claretians aquells ja llunyans anys. I sobretot per aquest motiu… encara recorde aquella frase seua (no recorde si me la digué algun frare claretià o la vaig llegir en algun text sobre el P. Claret -així era com li agradava ser anomenat-): “si ens podem condemnar en “català”, també podem pregar a Déu en “la mateixa llengua”. I és que, encara que en faré cinc cèntims un dia d’aquests, concretament a l’Arquebisbat de València, i no en parlem de les diòcesis d’Alacant o Sogorb-Castelló, és més fàcil que un capellà d’aquestes diòcesis celebre una Eucaristia en alemany, francés o italià -per esmentar tres llengües d’Europa- que en valencià. I ho dic per “haver-ho patit”. Però açò ja ho deixe per a un altre apunt.