Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

25 d'octubre de 2019
1 comentari

Sant Antoni Ma Claret (24 d’octubre)

Estimat Antoni Maria:

Quan vas nàixer al municipi barcelonés de Sallent de Llobregat, aquell lunyà 23 de desembre de 1807, els camins de terra constituïen la xara que unia els pobles de l’estat. Anys després, el 24 d’octubre de 1870, en la llunyana abadia cistercernc de Fontfroide (França), els camins de ferro vertebraven la península. Des de l’andana es dibuixa l’aldea d’Alboi i la seua església parroquial de Sant Joan Baptista annexa a la de la Mare de Déu dels Dolors del Genovés, del riu Albaida i la Serra Grossa. És el món rural en què vas nàixer i pel qual vas transitar durant la teua accidentada vida de missioner, com un riu embravit i colpejat pels congostos i cataractes, detingut en les preses i sempre dòcil als designis divins fins assolir la mar.

Fill de xicotets empresaris tèxtils, sacerdot (1835), vicari i ecònom en la teua localitat natal, frustrat noviciat a Roma (1839), rector de Sant Martí de Viladrau (1840), lliurat a les missions populars en la diòcesi de Vic (1841), rector de Pruit (1841) i Sant Joan d’Oló (1843), missioner pels poles de Vic (1843 i l’illa de Gran Canària (1847), fundador dels missioners de l’Immculat Cor de Maria (1849), arquebisbe de Cuba (1849), cofundador de la Congregació de Religioses de la Immaculada (1855), confessor de la reina Isabel II (1857), desterrament (1868), pare del Concili Vaticà I (1869-1870) i partida a l’encontre del Pare (1870).

En aquella Espanya convulsa per les guerres civils, revolucions, inestabilitat política, bandolerisme, empobriment del poble i epidèmies, tu, apòstol i profeta del segle XIX, no et descoratjaves. Les vies del tren canviaven el teu rumb constantment, sense abandonar mai la maleta de l’ímpetu evangelitzador predicant, confessant, imprimit fulls, fullets i llibres, parlant a Déu amb paraules com aquestes: “enamoreu-vos de Crist i de les ànimes i ho comprendran tot”, perquè és l’amor la força que tot ho pot i tot ho entén.

Text de José Andrés Boix (traducció al valencià meua)


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.