La renovació més destacada de l’antic temple de Sant Andreu Apòstol correspon als anys 1750 i 1765, amb gran profusió d’estucs, colradures i rocalles. La traça i decoració va correspondre a Hipòlit Rovira i va ser realitzat pel seu deixeble l’escultor Lluís Domingo. La nova decoració és de gran qualitat, plena d’àngels, teles i vegetació, que aconsegueix tal protagonisme que fa esvair les línies de la fàbrica del segle XVII, adaptant com una membrana de guixos tractats escultòricament. Els estucs i figures nacarades donen a l’edifici un aspecte de delicada porcellana en què preval la claredat i la brillantor dels materials amb el fulgor dels daurats, cosa que els converteixen en l’exemple més valuós del rococó valencià.
El caràcter sinuós i orgànic es subratlla en els perfils de les vint pintures d’Antoni Villanueva, Josep Camarón, Evarist Muñoz i Josep Vergara, moltes de les quals han pogut ser atribuïdes a aquests pintors gràcies a la seva restauració.
Alhora, el conjunt de ceràmica policromada que conformen els sòcols de totes les capelles de l’església, el converteixen en el més important del segle XVIII a Espanya. Representa una eclosió de formes i colors, amb branques, garlandes entrellaçades, arbres frondosos, pal · lis, àngels i arquitectures recargolades, deesses paganes, cascades i rocalles. Van ser elaborades entre 1750 i 1775 a la fàbrica de Vicent Navarro, situada al carrer de la Corona de València.
La Capella de la Comunió, encara que forma una obra amb el temple, és com una petita església, té planta de creu grega, cúpula de la qual entra la llum de l’exterior. El presbiteri està decorat amb pintures que representen l’adoració de l’Anyell Místic, pels cors dels àngels i sants. A l’altar major hi ha una emotiva imatge de la Verge del Carme amb el Xiquet. La Capella de la Comunió es va acabar de construir el 1741.
En traslladar la parròquia de Sant Andreu a l’eixample de la ciutat, els carmelites descalços van obrir al culte el temple que es va dedicar a Sant Joan de la Creu.