Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

25 de març de 2013

0 comentaris

Sant Agustí, bisbe (València)

L’agustí Francisco Salelles va rebre en 1250 del rei Jaume I el Conqueridor un tranquil lloc a la horta de València, on poc abans havia edificat una ermita a Santa Anna i Sant Pantaleó Màrtir. Allà els religiosos agustins van construir

un esplèndid convent amb església, claustre, dormitori, refetor i oficines corresponents, tot de pedra de cantereria.

L’església de grans proporcions, era una bella fàbrica, espaiosa i harmoniosa. D’una sola nau, les seues dimensions eren de 35 metres 77 centímetres de llarg per 13 metres i 67 centímetres d’ample de pilastra a pilastra, que ressaltaven i eren d’ordre corinti. La seua planta era rectangular i poligonal en el presbiteri, amb cinc arcs. S’accedia a aquest presbiteri amb quatre grades de pedra. El closca de l’altar major i la volta eren també d’arquitectura gòtica.

L’església tenia tres portes als peus de la seua espaiosa nau. La façana d’estil dòric, amb quatre columnes, tenia damunt la imatge de Sant Agustí col · locada en una fornícula.

A través de la seua història en aquest convent va florir un a plèiade de religiosos eminents en virtut i lletres. Entre altres cal destacar: Joan Baptista Burgos (1579) teòleg al concili de Trento i el seu germà Miguel Juan (1546), promotor de l’observança religiosa; Bonaventura Fuster de la Ribera (1609 –

1658), procurador general a Roma; Agustí Antonio Pascual (1607-1691), visitador de les agustines descalces; Jaume Jordà (1640 -1722), gran historiador; Miguel Bartolomé Saló (1539-1621), moralista, consultor de sant Joan de Ribera. I els bisbes: Joan de Formentera (1380-1407), auxiliar de València; Bernat Oliver (finals segle XIV-1348) bisbe de Barcelona i Tortosa; Jaume Pérez de València (1408-1490), bisbe titular de Cristópolis i auxiliar de l’arquebisbe Roderic de Borja, eximi per la seva virtut i ciència, cèlebre pel seu comentari als salms, el seu nebot també auxiliar de València, Mateu Pérez, que va beneir la Universitat al maig de 1499; Miquel Mahiques (1576), auxiliar de Gaspar Jofré, bisbe de Sogorb i arquebisbe de Sàsser (Sardenya); Rafael Lasala Nocela (1716-1792), auxiliar de València i bisbe de Solsona.

PD: La imatge l’he agafada de valenciavalencia.com