Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
SALEM (VALL D’ALBAIDA)
Municipi situat en la comarca de la Vall d’Albaida, el seu terme presenta la forma d’una ferradura oberta cap al nord i que baixa des del cim de la serra del Benicadell cap al pla. Les majors altituds que té aquest terme són les del cim Marjalets (840 metres), l’Alt de la Carena (776), l’Alt de la Serrella (672) i la Nevera (amb 728). Les terres que es troben a la plana estan a uns 350 metres d’altitud. Des de la serra del Benicadell existeixen alguns barrancs com l’Arcada, les Coves i la Font, que aflueixen al riu Micena, afluent a la vegada de l’Albaida. Té diversos manantials entre els quals destaquen el de Barxella i el de la Font Seca. Un poc més de la meitat del terme és terreny improductiu, on creixen pins i mont baix; en la resta, es conreen vinya, arbres fruiters, ametllers, etc. Existeixen al terme jaciments de pedra calcària, caolí i sílice. A mitjan segle XVII tenia 20 cases habitades, el poble anà creixent i arribà a principi del segle passat a prop de mil habitants. Durant l’esmentat segle la població ha anat minvant, actualment té uns 470 habitants. La seua parròquia té per titular l’Arcàngel Sant Miquel i pertany a l’Arxiprestat de la Mare de Déu del Remei.
En la primera meitat de l’Edat dels Metalls aquestes terres estaven habitades com ho mostra l’enterrament col.lectiu trobat en la Cova del Frontó, en el costat nord-oest de la serra del Benicadell. En altres parts del terme s’han trobat altres vestigis arqueològics, dels quals és difícil d’identificar el seu enquadrament cronològic. De l’època romana s’han trobat en la Sima de Salem fragments de ceràmica romana i de l’edat mitjana.
Fou una alqueria àrab anomenada Abdiszalem o Salem, de la qual el rei Jaume I lliurà diverses terres a Domènec Andreu i a altres, el 25 d’abril de 1248. Pertanyé territorialment als marquesos de Bèlgida i posteriorment als ducs de Gandia.
En un principi en l’aspecte eclesiàstic pertanyé al Ràfol de Salem, del qual es desmembrà el 1535 per tal d’erigir-se en rectoria de moriscos, amb els annexos de Benichervi i Elca, avui desapareguts. En temps de l’Arquebisbe Sant Joan de Ribera la parròquia tingué per titular la Mare de Déu. L’11 d’octubre del 1611 es reservà per primera vegada el Santíssim Sacrament. El primer capellà fou Cristòfol Ridaura i tingué, fa uns anys, un capellà, Víctor Àrias Prats, nascut al meu poble i avui rector de Sant Esteve de la ciutat de València.
Algunes dades més:
- Església de Sant Miquel. Edifici classicista del segle XIX, amb planta de creu llatina i 6 altars laterals. El campanar presenta una decoració austera, amb huit pilastres llises i capitells. L’obra és del frare Vicent Cuenca. Conserva alguns elements de l’antic edifici i existeix una representació d’aquest al consistori.
- Neveres monumentals. Al terme municipal es troben algunes d’aquestes neveres del s. XVIII, com són la del Castellet o el Mig-Almud, que és un pou d’11,40 metres de diàmetre, i la del Paller o la Barcella, que fa 11 m. de diàmetre.
- Castell de Barcella. Fortalesa islàmica menuda, lloc ocasional de talaia de vigilància i lloc de senyals en els segles XI-XIII. És molt probable que s’edificara quan el Cit Campeador dominava la serra de Benicadell: anomenada com la Peña Cadiella del Cantar de Mío Cid.
- Molí de Salem. Pròxim a la font del Cantal, l’origen del qual no es coneix (encara que en època morisca ja se’n tenen referències). L’aspecte actual es deu a les reformes del segle XVII i XIX. Prop es conserva un pont medieval de mig punt.
Les Festes patronals es celebren de l’11 al 14 de setembre en honor al Crist de la Pau, a Sant Miquel i a Sant Roc.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Pel que dius de la pertinença als senyors de Bèlgida, tal vegada foren ells els qui varen batejar així el primer o primers Salems americans, un cop completada la conquesta de Mèxic.
Francesc de Bellvís, senyor de Bèlgida, estava casat amb Maria de Cardona, de la família dels almiralls d’Aragó i senyors de Guadalest, i eren oncles d’en Sanç de Cardona, el qui es casà amb la néta (besnéta, en realitat) del Descobridor, Maria Colom.
Aquesta gent hauria anat amb el qui es coneix com a Hernán Cortés a la conquesta de Mèxic, i haurien ocupat càrrecs importants. Crec que en Francesc de Bellvís hauria estat suplantat en la Història pel capità d’en Cortès Francisco de Solís, existent només a les Cròniques de la Història adulterada.
Un cop conquerit Mèxic, els senyors de Guadalest (batejats com a Alfonso de Zuazo i Pedro i Jorge de Alvarado, per castellanitzar-los) serien els qui es van desplaçar cap al sud i acabaren dominant els territoris de l’Amèrica Central, Guatemala hauria estat inicialment batejada Guadalest, i després aquests Cardona-Colom acabarien sent ducs de Veragua i marquesos de Jamaïca, títols dels descendents directes del Descobridor.
L’altra branca de la família, si l’anterior anà cap al sud des de Mèxic, aniria cap al nord, i així tindríem els senyors de Bèlgida endinsant-se fins a l’actual estat de Georgia, prop de la ciutat d’Atlanta, on podrien haver batejat “Salem” una de les seves fundacions. Hi ha més Salems, però, i força allunyats de Mèxic, en la geografia d’USA. Vés a saber fins on van arribar, ells o els seus descendents.
Una salutació cordial.