Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

23 de febrer de 2012
0 comentaris

SAGRA

Situat a la comarca de la Marina Alta. El terme de Sagra ocupa una de les valls que es troben en les muntanyes que componen el nord de la província d’Alacant. En el fons de las vall brollen els barrancs de les Fonts de Sagra i Girona, flanquegen la vall els monts del Cabal i els Recingles, que estan poblats de romers i margallons. Las superfície conreada comprén les tres cinquenes parts del total del terme, on es troben cítrics, ametllers, garroferes, oliveres, vinya i cereals. L’economia es fonamenta en l’agricultura, que ha motivat que aquests darrers anys s’haja produït un èxode de la població cercant en altres parts millors mitjans de vida. Actualment té escassament mig miler d’habitants. La parròquia té per titular Sant Sebastià i pertany a l’Arxiprestat de la Preciosíssima Sang.

En temps dels àrabs era una alqueria, que es va donar a Joan Pérez de Cullera, que la va vendre a Eiximén Pérez de Tarazona, adquisició que va ser confirmada per rei Jaume I el 13 de febrer de 1249. El 25 d’abril de 1286 posseïa el lloc Pere Jiménez de Ayerbe i el 13 de desembre de 1299 l’obtingué, per donació, Raimond Vilanova. Passà després a la jurisdicció de lOdre de Sant Jaume que construí un palau com a residència. Últimament pasà a dependre del marquesat de Dénia. Amb l’expulsió dels moriscos el 1609 quedà el lloc deshabitat, tornant-se a repoblar el 1610 amb famílies procedents de Catalunya. A final del segle XVIII Cavanilles afirma que aquest lloc estava habitat per 66 famílies, que constituïen uns 260 habitants; després seguí creixent durant el segle XIX, i arribà a tenir a començament de la següent centúria prop de 600 habitants; després s’estabilitzà per tal d’experimentar un notable descens de població en les darreres dècades del passat segele.

En l’acord parroquial de 1535 s’annexionà al Ràfol d’Almúnia, formà part de la seua rectoria, composta per cinc pobles. En temps de l’Arquebisbne Sant Joan de Ribera s’erigí en parròquia, i se li donen els annexos del Ràfol d’Almúnia, Tormos, Benimeli, Negrals i Sanet. Aleshores constava amb 16 cases de cristians nous. L’esmentat Arquebisbe manà tirar la mesquita i disposà que es construïra una església de nova planta, dedicada a Sant Sebastià. Posteriorment tornà a ser filial del Ràfol d’Almúnia. En l’acord parroquial de 1902 fou desmembrada del Ràfold’Almúnia i constituïda canònicament en parròquia. Celebra festes a Sant Antoni Abat, Crist del Consol i la Immaculada Concepció de la Mare de Déu. 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.