Els Papers de Santa Maria de Nassiu

En temps dels àrabs era una alqueria, que es va donar a Joan Pérez de Cullera, que la va vendre a Eiximén Pérez de Tarazona, adquisició que va ser confirmada per rei Jaume I el 13 de febrer de 1249. El 25 d’abril de 1286 posseïa el lloc Pere Jiménez de Ayerbe i el 13 de desembre de 1299 l’obtingué, per donació, Raimond Vilanova. Passà després a la jurisdicció de lOdre de Sant Jaume que construí un palau com a residència. Últimament pasà a dependre del marquesat de Dénia. Amb l’expulsió dels moriscos el 1609 quedà el lloc deshabitat, tornant-se a repoblar el 1610 amb famílies procedents de Catalunya. A final del segle XVIII Cavanilles afirma que aquest lloc estava habitat per 66 famílies, que constituïen uns 260 habitants; després seguí creixent durant el segle XIX, i arribà a tenir a començament de la següent centúria prop de 600 habitants; després s’estabilitzà per tal d’experimentar un notable descens de població en les darreres dècades del passat segele.

En l’acord parroquial de 1535 s’annexionà al Ràfol d’Almúnia, formà part de la seua rectoria, composta per cinc pobles. En temps de l’Arquebisbne Sant Joan de Ribera s’erigí en parròquia, i se li donen els annexos del Ràfol d’Almúnia, Tormos, Benimeli, Negrals i Sanet. Aleshores constava amb 16 cases de cristians nous. L’esmentat Arquebisbe manà tirar la mesquita i disposà que es construïra una església de nova planta, dedicada a Sant Sebastià. Posteriorment tornà a ser filial del Ràfol d’Almúnia. En l’acord parroquial de 1902 fou desmembrada del Ràfold’Almúnia i constituïda canònicament en parròquia. Celebra festes a Sant Antoni Abat, Crist del Consol i la Immaculada Concepció de la Mare de Déu.