Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
18 d'octubre de 2011
0 comentaris
Safia Adem, refugiada en la catedral de Muqdisho, plora la mort del seu fill de tres anys
En agost d’enguany Safia Adem es va refugiar a la catedral de Muqdisho per tal de plorar la mort del seu fill de tres anys. La mort tingué lloc a causa de la fam. No pot ja ni plorar perquè la mort l’ha vençuda. I sabem com es venç la fam, perquè la fam solament és vençuda menjant. Si mirem amb atenció la foto publicada a tots els mitjans de comunicació solament podem sentit VERGONYA i PIETAT.
La primera evidència és que, a pesar de tants plans i Objectius del Mil.lenni i altres foteses, el nivell de pobresa al món segueix estancat en les mateixes taxes, amb l’amenaça de veure’s incrementat àmpliament. Els nostres plans d’ajuda són bàsicament INEFECTIUS.
La segona evidència és que els preus internacionals dels cereals han augmentat prop del 70% comparats amb els de fa un any.
La tercera evidència és que, el més contradictori, la producció de menjar s’ha multiplicat per tres els darrers 50 anys, mentre que la població mundial solament s’ha duplicat; o siga, hi ha aliments.
La quarta evidència és que s’assenyala la sequera, amb la consegüent pèrdua de collites i ramat, com un dels principals desencadenants de la fam a la Banya d’Àfrica, però, ¿com s’explica que països com EEUU o Austràlia, que pateixen periódicament sequeres severes, no patesquen fam extrema?
La conclusió és si veritablement l’única causa de la crisi de la fam de l’Àfrica oriental és la sequera o intervenen altres factors, alguns d’ells amb nom i cognoms: els mateixos que ara demanen una intervenció humanitària han forçat o consentit l’especulació alimentària.
ÉS L’EGOISME DEL 20% DE LA POBLACIÓ QUE GAUDIM DEL 80% DELS RECURSOS DE LA TERRA ELS QUE SOM RESPONSABLES DE MOLTES D’AQUESTES SITUACIONS. Cal mantenir la utopia d’un repartiment més equitatiu: la multiplicació dels pans pot ser-ne exemple. El miracle tindrà lloc quan u, encara que siga de pocs recursos, els posa damunt la taula, dispostos a compartir-los. Perquè el pensament de Crist és clar: COMPARTINT, ARRIBA, NO ESSENT OBSTACLE LA POBRESA. Desentendre’s de la sort dels febles és una profunda vergonya.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!