Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
SACERDOTS I MA VIDA (3)
Tal dia com avui de fa 50 anys València obria els ulls i estava tota negada per les aigües del riu Túria. Jo tenia exactament 6 mesos i 7 dies. Aquest apunt vol ser un record per a les 99 víctimes mortals reconegudes pel règim de la dictadura d?aquell general baixet i?
L?anterior post el vaig acabar fent memoria del P. Paco (claretià i mort malauradament en accident de trànsit). El reprenc en aqueix moment. Quan vaig deixar el Col.legi Claret de Xàtiva, em vaig matricular a l?INEM ?José Segrelles? d?Albaida per tal de cursar 4t de batxillerat elemental. Allí vaig cursar 4t, 5é, 6é de batxillerat i el COU. A l?institut vaig conéixer dos capellans: un ja difunt, fou don José Roig Moreno, em va donar classes de religió en 4t i 5é. I en 6é me?n donà don Francisco Cervera Martínez, natural de Rafelcofer, el poble de la meua àvia materna. Amb aquests dos sacerdots la relació va ser de professor-alumne.
Mentrestant pel meu poble passaren dos capellans per la parròquia: don Enrique Bonell Sanchis, natural de Beniarrés i don Vicente Garrigues Sáez, natural de Bunyol. A don Enrique el vaig ajudar d?escolà-lector però poc, perquè va estar ?crec- uns quatre anys. A més, se li féu una manifestació ?eren temps de dictadura- perquè volia ?i ho va fer- vendre?s un bancal per fer front a unes despeses de la parròquia i la major part del poble, amb l?ajuntament al cap, no hi estava d?acord. Aquest capellà ?ara crec que es troba en una parròquia de València- donà classes d?Història en un institut ?n?era llicenciat- i sols ha tornat al poble alguna vegada i de manera ?furtiva? perquè isqué del poble precipitadament. Amb això no vull dir que el tiraren, sols vull dir que una nit, a les 2:00h de la matinada, hagué d?agafar el cotxe i endur-se?n els pares a Beniarrés perquè les pobres persones no patiren més. De fet, el darrer any que estigué al poble, sols venia els diumenges a celebrar missa. Recorde que les predicacions eren una classe d?història de la bona i, evidentment, de cristianisme. I a més a més, quan des de l?altar calia dir-li a alguna persona que callara ho feia. I això no sentava massa bé entre els parroquians.
De don Vicente Garrigues Sáez, ara jubilat a Cullera, poble on té la seua residència, sí que puc dir més coses. Estigué al poble uns set anys. Ell va ser qui em va descobrir Lluís Llach i el seu Campanadas a mort. Sí heu llegit bé. A sa casa podia llegir el Jueves, Triunfo, etc. Sé que el vot és secret i mai no m?ho digué, però dels tres vots al PCE que eixien al meu poble un ?crec- que era seu. Dugué el grup Pluja Teatre, de Gandia (La Safor), al poble quan el grup començaca. Assajà i representà teatre amb benicoletanes i benicoletans. Vingué a ser un capellà del concili Vaticà II i que ens va descobrir moltes coses. Fou el primer i únic capellà que visqué sol a casa. Vull dir que no es dugué els pares. La mare havia mort ja feia anys. I el pare el tenia a Bunyol amb una neboda. Va ser el que va introduir el valencià en alguna celebració. Era de Bunyol i castellanoparlant. Però, tret que la ?ll final de paraula no hi havia forma de dir-la, la resta ho feia bastant bé. Isqué del poble per pressions de l?Ajuntament i, segons m?han dit, presumptament per la influència d?algun capellà a l?Arquebisbat. Se li va comunicar de mala manera que anava a ser traslladat ?ho dic perquè ho sabia algú abans que el propi interessat-. Hi hagué una recollida de signaturas per tal que no el traslladaren de la parròquia. Perquè, a més a més, de traslladar-lo ens quedaven sense rector resident al poble. Des d?aquell moment el capellà del poble ha estat el de Quatretonda ?que curiosament en aquell moment era fill de Benicolet-. Hi hagué una penjada de cartell pel poble uns dies abans d?anar-se?n. Els cartells deien: ?Don Julián, las explicaciones cara al pueblo. Don Víctor, ¿cuándo daràs la cara al pueblo?; No hace falta justificarse cuando todos sabemos la verdad. Adivine usted quién expulsó a Don Vicente; Benicolet quiere un cura para su parroquia. No queremos hijos del pueblo FARISEOS que se la repartan; etc. Tinc les fotografies a casa on es poden veure on foren col.locats i què diuen. N?hi hagué alguna més. Jo ni entre ni isc. Cada u sap el que va fer aquells dies i, si té consciència, ja sabrà a què atendre?s.
Recorde que un dilluns ?jo ja estava a València estudiant Filosofia i Lletres (denominació d?aleshores)- me?n vaig anar amb ell a València. I em digué d?anar al Palau Arquebisbal a saludar un amic seu. I hi aní. Només entrar, ens trobàrem amb l?Arquebisbe don José Ma García Lahiguera. El saludàrem. Me?l presentà. I encara que molta gent deia que don José Ma era un místic i no sabia quasi res de la diòcesi, em sorprengué que li preguntara com es trobava (ho dic perquè aquest capellà havia tingut un ingrés en un hospital no feia molt).
Fou destinat a Siete Aguas, prop del seu poble. Allí estigué uns 14 anys. Alguna vegada aní a veure?l per tal de fer-li alguna visita. Ell ha seguit venint al poble quan ha pogut. Sol venir un vegada a l?any. Després demanà de ser traslladat a Suïssa. I allí estigué fins que es jubilà, fa uns dos anys. A Suïssa vaig anar a estar uns 10 dies a sa casa. Era un antic convent de benedictins. Estigué en diverses parròquies al sevei dels castellanoparlants immigrants a Suïssa. Un vegada ha tornat al PV, com us he dit més amunt, resideix a Cullera durant gran part de l?any. Segueix viatjant moltíssim. És una cosa que mai no ha deixat de fer. I en fi, encara que ha estat un poquet ?patxutxet? algun temps, ara es troba bé. I encara que podria dir alguna cosa més, ho deixe per avui.
P.S.: El fet d?explicar el que deien alguns cartells sobre la marxa de la parròquia de Donvi (era el mot familiar i com el coneixíem quasi tot el món) no és per obrir velles ferides, ni té res a veure amb l?actitud de l?Arquebisbe de València i rita barberà respecte a la Parròquia que volen dedicar als ?seus? màrtirs.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La veritat que hi han coses que desconeixia i mai les havia sentit, em referixc als cartells. Recorde que alguna cosa pasava desde d´alt i fou cuant el transl.ladaren. Per a mí va ser un retor al que recorde en molt de carinyo, ens duia en estiu a la Platja, ens va deixar dins de la seua casa una habitació per a poder-nos reunir xics i xiques, ens va dur moltes vegades a Bunyol a casa dels seus familiars etc etc el que no sabía era que ara residia en Cullera. I si que recorde molt bé la musica que tenia a la seua casa. jo sempre li demanava la de Serrat "Jesús en el madero" De tots els retors que jo recorde este es del que millors records guarde. Així com també recorde molt bé a Vicent (el jesuita) que crec que era d´Alcoi? Ens feia unes mises especials de campanya baix el garrofer del tio Alfredo (el pare de Joan Carles, hui conegut per Fausto) Este Vicent també va arribar a saber com aproparnos a lo que ell volia que sentirem.
Quins temps aquells….bonics i difissils d´esborrar en la nostra infantessa.
Segur que hi ha alguna falta ortogràfica en el escrit, pero …perdoneu-me.
Els recordaré sempre.
Adeu