Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
Sabies que…? (i 6)
En canvi podem concloure amb una reflexió sapiencial no exempta de sornegueria:
“Mejor sueño duerme el pobre, que no el que tiene de guardar con solicitud lo que con trabajo ganó, y con dolor ha de dejar. Mi amigo no será simulado, y el del rico sí; yo soy querido por mi persona, el rico por su hacienda: nunca oye verdad, todos le hablan lisonjas a sabor de su paladar,… Las riquezas no hacen rico, mas ocupado: no hacen señor, mas mayordomo; más son los poseídos de las riquezas, que no los que las poseen; a muchos trajeron la muerte, a todos quitan el placer, ya las buenas costumbres ninguna cosa es más contraria… sus hijos y nietos no rezan otra oración sino rogar a Dios que le saque de en medio de ellos; no ven la hora de tener a él bajo la tierra y lo suyo entre sus manos, y darle a poca costa su morada para siempre.”
“Adquiriendo, crece la codicia, y la pobreza codiciando; ninguna cosa hace pobre al avariento sino la riqueza. ¡Oh Dios, y cómo crece la necessidad con la abundancia!”
Qui et semblen ser els autors d’aquests textos? Algun llibre de la Bíblia? Algun Pare de l’Església? Algun Papa? Bartolomé de las Casas? Karl Marx? Fernando de Rojas? Miguel de Cervantes? Mario Benedetti? Eduardo Galeano?
NB: Aquest apunt, igual que la resta dels “Sabies que…?”, ha estat una traducció del Quadern Cristianisme i Justícia del mes de febrer (Fundació Espinal)
El text de la pregunta final pertany a La Celestina de Fernando de Rojas, actes 4t i 12é. El en el primer text parla Celestina. En el següent, Sempronio referint-se a la vella alcavota després de la seua mort. Així es veu com Celestina ha acabat caient en el mateix que tan lúcidament criticava. Com podràs veure, sembla que açò de la hisenda no té esmena.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Trobo a faltar un apunt referit a la financiació de l’Església catòlica apostòlica i romana per part de l’Estat (directament, més de 13 milions d’euros mensuals); amèn de tots els privilegis que encara avui en dia té aquesta organització religiosa en un Estat pretesament “aconfesional”.
No entenc aquest silenci en aquesta qüestió, a no ser que la redacció de Cristianisme i Justícia trobi aquesta situació “normal” i “justa”. Situació que molts catòlics desconèixen, i quan se’ls hi explica un xic, s’extranyen i fins i tot els hi és dificil de creure.
Atentament
Cònec a gent que és “poble de Déu” que mantè amb els seus diners (donacions, donatius i delmes) les seves respectives Esglésies… Esglésies que no reben cap financiació “a fons perdut” de l’Estat (i ni ganes). La diferència rau en que aquestes persones pertanyen a “sectes” (segons li agrada dir al Papa romanista, i que en realitat són Esglésies cristianes bíbliques, o d’alguna altra confessió que no sigui la catòlica romana).
Una mostra de la disfunció democràtica de l’Estat confesional que patim, és la comdena a l’Estat del Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg (http://www.protestantedigital.com/ES/Espana/articulo/14340/Estrasburgo-condena-a-espana-por-discriminar-22).
Seria hora, ja, que es solucionès aquestes injustícies i s’abolis els privilegis que reb l’ECR… Però pel que veig, els nacionalcatòlics (sian de dretes o d’esquerres, parlin espanyol o català) no en són partidaris. I els polítics (que són qui haurien de fer una llei d’autèntica llibertat religiosa), doncs tres quarts del mateix.
Atentament