Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

14 de febrer de 2012
2 comentaris

RÒTOVA (SAFOR)

     Municipi situat a la comarca de la Safor, en el sector meridional de la província de València. El terme presenta dues parts molt diverses. La part sud-oest està formada per una plana al.luvial, que preferentment està dedicada al conreu de cítrics, des del curs del riu Vernissa cap al nord-oest el terreny és més muntanyós i elevat, altitud que va creixent en la mesura que el terreny s’endinsa en direcció a Llutxent. La major altitud és el turó de l’Aigua, amb 590 metres; seguit de l’Alt de l’Àguila, amb 581 i l’Alt de la Font Blanca, amb 557. Prop del poble es troben els turons del Castell, amb 288 metres i el de la Plana, amb 252. Entre els turons de l’Aigua  i l’Alt de l’Àguila naix la Font de Llibrells, que després es transforma en el barranc de la Garrofera, que acaba en el riu Vernissa, entre en poble de Ròtova i el monestir de Sant Jeroni de Cotalba. El terreny conreat és un terç del total del terme, la resta forma part de la vegetació baixa, pineda, romer i altres espècies. Darrerament la població ha experimentat un gran augment demogràfic, actualment té uns 1.300 habitants. La parròquia té per titular l’Apòstol Sant Bartomeu i pertany a l’Arxiprestat de Sant Francesc de Borja.

     El terme de Ròtova estigué habitat en el paleolític superior, en la cova de les Rates Penades i en la Penya Roja, al costat del riu Vernissa, queda rastre de pintures rupestrers que representen peces i altres motius d’aquella època. També s’hi han trobat alguns vestigis arqueològics de l’època romana. En temps dels àrabs Ròtova era una alqueria que el rei Jaume I donà a Guillem Company i a Guillem Figueres el 13 d’abril de 1243. Pertanyé en un principi al monestir de Sant Jeroni de Cotalba. I estigué sempre habitat per cristians vells. El prior del monestir el 1535 fou obligat que hi haguera un sacerdot del clergat secular per tal d’instruir en la doctrina cristiana els convertits d’Almiserà i Castellonet de la Conquesta. Amb la desamortització dels béns eclesiàstics el 1835, en abandonar els monjos el monestir, el retaule de l’altar major, realitzat el 1579, es traslladà a l’església de Ròtova, igual que la imatge de la Mare de Déu de la Salut, que és venerada en la capella de la comunió, que es començà a construir el 1897 i que s’inaugurà l’octubre de 1901. Se celebren festes a Sant Bartomeu, la Divina Aurora, el Crist de la Fe i la Mare de Déu de la Salut el mes de setembre.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Àngel, a veure si vos apropeu a passejar pel porrat, l’últim cap de setmana de febrer.
    Sí, Ròtova està històricament molt lligada a Sant Jeroni, però quan he vist la foto no he pogut evitar pensar: Ai ai ai, com ho lligen els d’Alfauir, que el monestir està al seu terme! I mira que m’agraden ben poc a mi estes baralles de termes, ehh.
    La veritat és que demogràficament el poble no ha augmentat massa. Em sembla que a principis de segles tenia més població que ara. 
    Gràcies per estos passeigs que ens fas. El nom de Nassiu, que comparteix Ròtova, ha acabat banyant el teu blog també! 
    Ànims i a continuar 

Respon a jordi Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.