El terme de Ròtova estigué habitat en el paleolític superior, en la cova de les Rates Penades i en la Penya Roja, al costat del riu Vernissa, queda rastre de pintures rupestrers que representen peces i altres motius d’aquella època. També s’hi han trobat alguns vestigis arqueològics de l’època romana. En temps dels àrabs Ròtova era una alqueria que el rei Jaume I donà a Guillem Company i a Guillem Figueres el 13 d’abril de 1243. Pertanyé en un principi al monestir de Sant Jeroni de Cotalba. I estigué sempre habitat per cristians vells. El prior del monestir el 1535 fou obligat que hi haguera un sacerdot del clergat secular per tal d’instruir en la doctrina cristiana els convertits d’Almiserà i Castellonet de la Conquesta. Amb la desamortització dels béns eclesiàstics el 1835, en abandonar els monjos el monestir, el retaule de l’altar major, realitzat el 1579, es traslladà a l’església de Ròtova, igual que la imatge de la Mare de Déu de la Salut, que és venerada en la capella de la comunió, que es començà a construir el 1897 i que s’inaugurà l’octubre de 1901. Se celebren festes a Sant Bartomeu, la Divina Aurora, el Crist de la Fe i la Mare de Déu de la Salut el mes de setembre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sí, Ròtova està històricament molt lligada a Sant Jeroni, però quan he vist la foto no he pogut evitar pensar: Ai ai ai, com ho lligen els d’Alfauir, que el monestir està al seu terme! I mira que m’agraden ben poc a mi estes baralles de termes, ehh.
La veritat és que demogràficament el poble no ha augmentat massa. Em sembla que a principis de segles tenia més població que ara.
Gràcies per estos passeigs que ens fas. El nom de Nassiu, que comparteix Ròtova, ha acabat banyant el teu blog també!
Ànims i a continuar