Els Papers de Santa Maria de Nassiu

El passat mes de gener s’estrenava a la Universitat CEU-Cardenal Herrera de València, la pel·lícula Popieluzko, dirigida per Rafal Wieczynski. I el mes de març a s’estrenava a diverses sales el documental El cielo abierto, centrat en els tres anys en els quals el bisbe Òscar Arnulfo Romero va evolucionar des dels seus orígens, clarament conservadors, fins a la Teologia de l’Alliberament.

Jerzy Popieluszko, capellà del sindicat Solidaritat va ser assassinat l’octubre de 1984 per tres agents del servei secret del règim comunista polonès, per la seua  oposició a la dictadura militar. L’arquebisbe metropolità de Varsòvia, Kazimierz Nycz, va posar al P. Popieluszko com a “exemple de la defensa dels drets i de la dignitat humana, i també com a model de diàleg i de reconciliació”.

Ja des del seu assassinat, el P. Popieluszko va ser aclamat pel poble, com a símbol de la nació polonesa, pel seu recolzament a l’oposició democràtica en la Polònia comunista, quan en les seues homilies desafiava a la dictadura militar. Popieluszko, home senzill, va ser una veu a favor de la llibertat i un símbol en la lluita del sindicat Solidaritat. Pel seu compromís amb l’Evangeli esdevingué un màrtir de la fe i de la llibertat per la justícia i per la democràcia polonesa. És per això que va ser raptat  i assassinat, i el seu cos fou llançat a un riu. Ja el papa Joan Pau II va dir de Popieluszko que “va morir per nosaltres, com Jesucrist”.

La beatificació del P. Popieluszko (aquest mes de juny fa dos anys) amb més de cent bisbes, fou presidida per l’arquebisbe de Varsòvia i pel cardenal Angelo Amato, enviat del papa Benet XVI. Va ser l’arquebisbe Nycz qui expressà la seua alegria per la beatificació del P. Popieluszko: “el seu servei i el seu martiri són un signe especial de la victòria del bé sobre el mal”.

Fins ara no he dit res del bisbe Òscar Romero, tot i que l’encapçalament d’aquest article parla de Romero i Popieluszko. I no he dit res de l’arquebisbe de San Salvador, pel fet que totes les expressions que he escrit referides a Popieluszko, poden ser aplicades al bisbe Romero. Si en les al·lusions a Popieluzko llevem les paraules “comunista”, “Solidaritat” o “Varsòvia”, aquest text, amb les frases de l’arquebisbe NYcz, i les del papes Joan Pau II i Benet XVI,  poden aplicar-se a l’arquebisbe Òscar Romero, “exemple de la defensa dels drets i de la dignitat humana i també com a model de diàleg i de reconciliació”,   home senzill que visqué al servei dels més humils.

Romero va ser també (com Popieluszko) una veu a favor de la llibertat, perquè en les seues homilies desafiava a les autoritats de la dictadura d’El Salvador. I per això va ser màrtir de la democràcia i de la justícia, i “signe especial de la victòria sobre el mal” , perquè “va morir per nosaltres, com Jesucrist”.

Quina és la diferència que fa Roma entre Popieluszko i Romero, per beatificar el primer i no el segon? Els dos van ser màrtirs de Jesucrist i símbols de la lluita democràtica dels seus pobles. “Només” que Popieluszko es va enfrontar a una dictadura comunista, i Romero a una d’extrema dreta!!! Per això Popieluszko ha estat beatificat, i Romero ni ho està, ni sembla que siga possible, desgraciadament!!! Per què Roma fa tantes diferències entre dos pastors compromesos i màrtirs de l’Evangeli? No és hora ja que l’arquebisbe Òscar Romero siga reconegut com a màrtir i siga beatificat i proposat com a “exemple en la defensa dels drets i de la dignitat humana i també com a model de diàleg i de reconciliació?

Segurament, si el bisbe Romero s’haguera enfrontat a un règim comunista, ja hauria estat beatificat! Amb tot, Sant Romero d’Amèrica, màrtir de l’Església, ja és aclamat pel poble cristià com a amic de Déu i exemple de llibertat evangèlica, sense necessitat de passar per la burocràcia i les manies del Vaticà!

                                                       Jordi Bort Castelló