Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
19 de setembre de 2012
0 comentaris
Roma Locuta Est, Causa Finita Est
Aquesta frase llatina vol dir: “Roma ha parlat, cas acabat”, però, pel que vam saber ahir sobre la carta de Juan Carlos I, podríem haver escrit: “Rex locutus est, causa finita est”. Però res més lluny de la realitat. El rei Juan Carlos I podrà parlar (en aquest cas, escriure) com un ciutadà més. Però qualsevol ciutadà li podrà contestar com ha fet VEBARTE. I jo us penge la carta de VEBARTE traduïda:
“La carta que a continuació s’exposa és una interpretació gairebé literal i irreverent de la publicada per Juan Carlos a la web de la casa reial. Recomanable llegir abans la breu nota signada pel rei.
No sóc la primera, i amb seguretat no seré l’última ni l’única entre el poble espanyol, que pensa que, en la difícil conjuntura econòmica, política i també social que travessem, és imprescindible que interioritzem diverses coses fonamentals.
La primera és que només superarem les dificultats actuals quan els governants actuïn units al poble que els vota, quan caminin al costat d’aquest mateix poble i no al costat dels mercats, quan escoltin les nostres veus, i quan els rems es moguin espontàniament i no a cops amb el fuet de set cues. Estem en un moment decisiu en el present d’Europa i d’Espanya i tot indica que polítics i financers, amb la seva mejestuosa benedicció, només busquen arruïnar el benestar que tant ens ha costat aconseguir. En aquestes circumstàncies, el pitjor que poden fer des de Moncloa i Sarsuela és dividir el poble, encoratjar la submissió, perseguir als que lluiten per les quimeres constitucionals, aprofundir en les ferides que la crisi ens produeix. No són aquests temps bons (cap li semblen bé per aquests menesters) per escodrinyar en les herències de la dictadura ni per debatre si són democràtiques les hienes que amenacen el model de convivència del seu poble, que no el seu. Són, per contra, els més adequats per a l’acció decidida i conjunta de la societat, a tots els nivells, en defensa del model democràtic i social que entre tots hem escollit. En això últim li dono tota la raó, però no l’he vist mai reunir-se més que amb polítics, empresaris i sindicalistes a la recerca de fotos.
La segona és que, des de la unió i la concòrdia, hem de recuperar i reforçar els valors que han destacat en les poques etapes democràtiques de la nostra complexa història i que van ser mitigades i disfressades en la nostra Transició. El treball és el que ens estan traient per esclavitzar-nos, l’esforç rarament obté recompensa, el mèrit és un dret exclusiu per als que ostenteu immerescudament el poder, la generositat ens està salvant de la ruïna, el diàleg ha estat silenciat per l’actual govern, el imperatiu ètic ha desaparegut fins del seu propi palau, el sacrifici dels interessos particulars en nom de l’interès general crec que no concorda amb el 2% que han retallat del pressupost de la seva reial casa, la renúncia a la veritat en exclusiva és una cosa que només s’exigeix ??al poble.
Són aquests els valors que la societat ha de sanejar per sobreviure, la societat que volem ser i on volem estar només es pot conèixer si es pregunta al poble i se l’escolta.
Comprenc la inquietud que els esdeveniments plebeus puguin traslladar-li a vostè i a la seva família, però permeteu-me dir-li que no puc considerar-lo un dels nostres perquè, senzillament, no ho és. Vostè, majestat, està per sobre de les urnes i això no és democràcia. Vostè, majestat, té qui li escrigui els seus discursos però no, com jo, qui li escrigui el seu present i el seu futur.
Salut i res publica, majestat.”
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!