Els Papers de Santa Maria de Nassiu

     Per primera vegada s’anomena en el Llibre del Repartiment. Però problablement es va denominar amb anterioritat Ariola, que pel temps passà a anomenar-se Giola. En temps de la fundació del Regne de València era una alqueria musulmana, que el 3 de juny de 1238, es va concedir a Pere Roig, majordom de la reina, amb l’obligació de tenir custódia del castell de Corbera . Junntament amb Fortaleny, Polinyà i Corbera mateix formaren la Baronia de la Vila i Honor de Corbera. Petanyé a la jurisdicció dels ducs de Gandia durant gran part del segle XVI, després entrà formar part del patrimoni reial, i aleshores obtingué vot a les Corts. Unit el poble de Riola al municipi de Corbera persistí fins 1.836, en què segregat, es va constituir en municipi indepedent. Amb freqüència ha sofert les conseqüències de les inundacions del riu Xúquer pel desbordament de les seues aigües, afectamt seriosament els interessos del poble mateix.

     Fou rectoria de moriscos, d’on depengué Polinyà del Xúquer, que amb anterioritat havia estat unit a Corbera, i aconseguí  la separació de Riola el 1621. L’actual temple parroquial es va construir el 1735, és d’estil neoclàssic, al qual se li han afegit elements barrocs. Posseeix dos llençs dels Apòstols, Sant Pere i Sant Pau, atribuïts a Francesc Ribalta. Quan la desamortització dels béns eclesiàstics de 1835 del monestir dels jerònims de la Murta, a Alzira, rebé l’orgue de l’esmentat convent. Les imatges dels Sants de la Pedra, Abdó i Senén, als quals es professa gran devoció, es veneren en un artístic altar.