Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

28 de gener de 2012
0 comentaris

RIBA-ROJA DE TÚRIA

     Situat en la comarca del Camp del Túria, pròxima a l’Horta. El relleu del terme, en primer lloc, està format per un conjunt de pujols, prolongació de les Rodanes de Vilamarxant, que van succeint-se mentre van perdent altitud en la mesura que s’aproximen al mar. El vessant nord més pronunciat acaba en el llit del riu Túria, amb les aigües del qual es reguen les parts més baixes; el vessant meridional és més prolongat, constituint el Pla de Quart, ocupat per terreny de secà i regadiu. En la finca anomenada Masia del Comte, bastant allunyada de la capital municipal, l’Institut Nacional de Colonització instal.là el poble de Loriguilla, en quedar inundat el seu vell casc urbà per l’embassament de Loriguilla, en la comarca dels Serrans. S’inaugurà la nova Loriguilla el 1967. El riu Túria travesa el terne de Riba-roja. El 80% del terme està dedicat al conreu, la resta és terra no llaurada. En el secà predominen els fruiters, l’olivera i la vinya, en el regadiu es conreen els cítrics, la ceba, la dacsa, les creïlles i alguns fruiters. La recent urbanització de complexos residencials i l’establiment de diversos polígons industrials en el terme ha motbvat un fort creixement demogràfic, actualment té prop de 20.000 habitants. La seua parròquia està dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu i pertany a l’Arxiprestat de Sant Vicent Ferrer.

     L’actual terme estigué habitat en temps de la Roma Imperial. S’hi han trobat vestigis arqueològics, entre ells restes d’aqüeductes i un important casc o camp fortificat. En temps dels àrabs fou una alqueria, que el rei Jaume I menciona en la seua Crònica, igual que el seu castell, que va ser donat al bisbe de Saragossa, que el 31 de maig de 1269 permutà pel de Pedrola, a Aragó.

     L’església es reconstruí diverses vegades. En temps de l’Arquebisbe Sant Joan de Ribera, era de xicotetes proporcions, ja que solament hi havia vuit cases de cristians vells i 92 de moriscos. El 1772 es començà a construir l’actual temple parroquial, gràcies a la iniciatriva del pàrroc, Julià Teresí, en el qual es contemplen els estils barroc i neoclàssic. Es traslladà el Santíssim de la vella església el 15 d’octubre de 1797. El temple no fou acabat fins ben entrat el passat segle, destaca la seua cúpula i les dues torres bessones que franquegen la façana principal neoclàssica. 

ACTUA EN VERD
11.12.2011 | 9.44
ENHORABONA, BARÇA!!!!
16.05.2016 | 4.56

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.