Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

21 de setembre de 2013
0 comentaris

RETALLANT EL FUTUR (1)

Tots, sense excepció, sabem que els rics són cada vegada més rics i els pobres són cada vegada més pobres. Enriquir-se, doncs, amb les monedes del Cèsar, genera desigualtats socials cada vegada més insalvables.

La realitat d’un centre públic d’ensenyament es compon de tots els grups de persones que allí coincideixen diàriament, en un espai, el propi centre, castigat com els seus usuaris per l’enriquiment desestructurador. Allí es perceben amb tota la seua cruesa els efectes de l’enriquiment del Cèsar. Les diferències econòmiques, culturals, idiomàtiques i de nivell educatiu ens ensenyen quant necessitem uns d’altres.

Per si aquestes diferències no suposaren un gran repte tant per als docents com per a la resta de personal d’un institut, l’afany d’enriquiment, que per a alguns no té límit, ens ha dut les tan anomenats retallades.

Els gestors polítics tracten de convèncer la població que les retallades no són tals, únicament es tracta d’ajustos pressupostaris, com els anomenen ells, que no afecten a la qualitat del servei que rep el ciutadà. Ho fan amb un discurs insistent, gravat a foc en unes ments incapaces de mostrar la més mínima sensibilitat.

En el món d’imatges en què vivim, molts tenim en ment la del gestor d’allò públic amable, simpàtic i bromista quan se’ns apropa en els events festius o d’inauguracions a què els toca assistir, molt al seu pesar, encara que després cobre les corresponents dietes.

Per desgràcia pocs són els que han tingut l’ocasió de compartir taula de negociació, en aquests temps millor dir d’IMPOSICIÓ, amb aqueix mateix gestor. Ací l’anell és llop. Un llop a qui no li fa mal fer un munt de dentades no deixant cap ovella sense mossegada.

Sí, hi ha pèrdua quan en un centre públic desapareixen les hores dedicades a l’alfabetització dels alumnes immigrants recentment arribats. Recordem que tant els seus pares com ells mateixos són un més de la comunitat des del mateix moment de la seua incorporació. Si no adquireixen ràpidament uns mínims coneixements del nostre idioma, que en moltes ocasions no té res a veure amb el seu (solament cal mencionar l’urdú o l’àrab), la fractura que els separa de la nova societat a la qual arriben s’anirà engrandint en lloc de reduir-se


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.