Els Papers de Santa Maria de Nassiu

D?entrada haig de dir que el títol li l?he manllevat a Josep Blesa (amb molt d?afecte), i l?utilitze perquè ?crec- el trobe adient per al contingut d?aquest post.

Ahir, de 20 a 22 h, per tal de relaxar-me i gaudir, si això haguera estat possible, em posí davant el televisor. Engegí l?aparell i connectí amb TVE1. La finalitat era veure el partit Suècia-Espanya. Partit que perdé la ?roja? ?crec que ara es diu així-, i féu un espectacle de pena. No entenc de futbol i no és una ?passió? que em moga muntanyes, com digué un tal Jesucrist, però algun que altre partit veig. Quan acabà l?espectacle se m?acudí escriure un sms amb el text següent: ?Espanya espanta. Demà Catalunya-Euskadi. Passa-ho? Feia un joc entre Espanya que quan l?escric al pc se?m converteix en Espanta i, a més a més, anunciava el gran partit d?avui. Tinguí una contestació amb el text següent: ?Àngel, Espanya no espanta. Vullgues o no som una nació unida. Ni Carod ni Laporta podran aconseguir que demà hi haja gent al Camp Nou. Som espanyols.?  El text l?escriu un exalumne de 1r de facultat. Diu una  gran veritat: Som una nació unida. I tant que ho som. Catalunya, País Valencià i Illes Balears. I si ho volem fer extensiu a l?Aragó encara millor. I tres grans mentides: Espanta sí que espanta, el Camp Nou avui s?omplirà i això que som espanyols? millor deixar-ho córrer.

I una altra coseta: sempre he pensat que a Catalunya ens coneixíeu poquet per no dir gens. Que ningú no s?ho prenga malament. Però ahir quan llegia l?article d?Alfred Bosch a l?Avui, pensí que és una gran coneixença la que teniu alguns ?de moment i espere que cada vegada en sigueu més- catalans de nosaltres. L?article duia per títol PRESIDENT VALENCIÀ Camps (de golf) Voracitat Coppertone. Us el deixe a continuació perquè en gaudiu.

Fins prompte.   

Enhorabona, Cisquet, acabes de superar una altra censura pública. Et permets arribar dues hores tard al Parlament, a causa d’un acte d’alta volada sobre les cunetes en pistes comarcals. I un cop et presentes, aleshores badalles i t’ajustes els taps de les orelles, no prens ni un sol apunt, renuncies a parlar (tu i tots els teus consellers), i no piules fins que surts de l’hemicicle, a la molt honorable tribuna del passadís. L’endemà, sermó castrista per alertar que les esquerres són la família Munster amb l’estelada sota l’aixella. Renoi, realment vas sobrat. Que algú es queixa del metro de València, aquesta peculiar combinació d’Ibertren i ruleta russa? Res, a fer la mà. Clamen contra la corrupció? També. ¿S’exclamen sobre l’idioma propi? No diguem (per cert, sempre m’ha meravellat aquest prodigi d’estirp negacionista vostra, que rebutja el tronc comú de l’espècie tot i dir-se Camps, Pons, Barberà o Sentandreu). En fi, tu vas fort i tens clara la recepta: més asfalt, més ciment, més turistes, més negoci, més aigua i sobretot més Camps (de golf). Jo i la Geperudeta t’augurem un llarg i pròsper camí, president, tu que ets la cara jove, lluent i Coppertone de la voracitat. Trepitjaràs Pla sempre que vulguis. Encara que sigui perquè els teus opositors renyeixen (més que tu i el Zaplana, que ja és renyir) i a sobre han tingut el detall d’avançar la campanya electoral -o sigui la seva pròpia calamitat- ben bé mig any.