Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
27 de juliol de 2011
2 comentaris
REGENERAR LA POLÍTICA (2)
L’electorat, dipositari teòric de la soberania popular, solament pot exercir-la cada quatre anys i es veu impotent quan comprova que els seus vots poden dur un o altre dels partits majoritaris al govern, però no influir en les seus decisions concretes. Tot el que pot arribar a aconseguir, d’una manera indirecta, quan s’atenen les orientacions dels resultats de les enquestes d’opinió, confeccionades pel CIS, encara que la seua publicació corre a càrrec de l’executiu. El resultat és palpable, cada vegada més, els ciutadans desconfiem dels polítics i passem de la política, especialment els joves.
Per on ha d’anar la regeneració de la política? Podem pensar en algunes mesures urgents que són necessàries.
- Superació de les llistes electorals, tancades i blocades.
- Limitació del mandat dels governants a dos legislatures. 8 anys (per si no ho saben els polítics)
- Inventari públic dels béns dels governants i els seus familiars, en començar i finalitzar el seu mandat.
- Auditories públiques de les finances dels partits polítics. Prohibició d’aportacions privades als mateixos.
- Limitació rígida de les despeses de les campanyes electorals
- Compromís públic dels partits polítics de no dur en les seues llistes com a candidats persones imputades davant els tribunals.
- Pèrdua automàtica del seu escó parlamentari -estatal, autonòmic o local-del polític que abandone la formació dins de la qual fou elegit.
Açò és el mínim imprescindible. I tanmateix, resulta, avui dia, utòpic, pel nul interés dels partits polítics majoritaris per aqueixos canvis que minvarien el seu oligopoli.
(continuarà)
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hi ha alguna cosa en la que no estic d’acord. Per exemple en els diners privats als partits polítics. Jo penso que el que no han de rebre són diners públics. Que es financin per ells mateixos i que les aportacions siguin transparents i públiques. I s’hi podria posar un límit màxim d’aportació per a evitar que algú hi influencii massa.